Processos digestius
Arañas de patas largas /
Vaig tenir un professor de Filosofia fascinat per les aranyes. Ens en solia dir que, abans d’endrapar una presa, la païa fora del cos. Imaginin, per exemple, una mosca que acaba de caure en un parany i a la qual el depredador injecta de seguida un verí paralitzant. Després, a través dels ullals, li introdueix a l’organisme una sèrie d’enzims digestius que liqüen els teixits interns de l’insecte (músculs, òrgans, greix). La mosca es converteix així en un batut orgànic dins del vas del seu propi cos. El vas, o exoesquelet, de quitina, quedarà intacte i es rebutjarà. A continuació, amb una bomba faríngia molt potent, l’aranya absorbeix aquest batut prepaït, que passa per l’intestí, etcètera. L’important de tot aquest procés és que no s’enfronta a la realitat sense haver-la liquat abans.
–¿I nosaltres? –preguntava amb una expressió emfàtica el docent–. ¿En què ens assemblem a les aranyes?
I immediatament es responia a si mateix:
Notícies relacionades–En res. Ens empassem un plàtan a seques. I qui diu un plàtan diu una mala notícia o una lliçó de lògica. Hauríem d’aprendre a transformar les coses, abans de ficar-nos-les a la boca o al pensament, en substàncies assimilables. Hi ha qui llegeix Plató sense haver-lo estovat i metges que et desnonen sense haver transformat la notícia en unes farinetes abans de donar-te-la. Així, tant Plató com la notícia s’enquisten a l’intestí o al cervell i generen obstruccions indesitjables.
Ja fa un temps que per esmorzar ens arriben notícies que no es poden pair a tanta velocitat que hem esgotat els sucs precisos per estovar-les. Hem perdut completament l’enzim de la sensibilitat. Ens és igual que bombardegin un hospital de Gaza que un edifici residencial de Kíiv. O que s’enfonsi una pastera amb quaranta persones (moltes d’elles, nens) aquí al costat, al mateix Mediterrani d’on extraiem el lluç que servim de segon plat (i que sens dubte s’ha alimentat d’aquests nàufrags). Qui pogués ser una aranya.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
