La temible visita al mecànic

Per als que obrim el capó del motor del cotxe només per omplir-lo de líquid eixugaparabrises, vigilant no errar el tret i ficar-lo pel compartiment inadequat, i que no sabem ni canviar una roda, tot allò referent a la mecànica automobilística ens sona a arameu. Ens sotmetem a l’opinió del mecànic, als seus discursos, arguments i recomanacions amb un nivell de fe que ni tan sols acceptem del metge de capçalera o del cirurgià que ens operarà qualsevol xacra. Fins i tot diria més: som capaços de posar-nos a internet per investigar sobre dermatologia, urologia o cardiologia, per citar tres exemples i, en canvi som incapaços de voler entendre res sobre mecànica automobilística.

Aquest estiu, abans de vacances, vaig demanar a un taller pròxim a casa –no vaig considerar necessari passar-me per l’oficial del vehicle– que examinés la bateria per si era necessari canviar-la perquè mai ho havia fet. No m’inspirava gens la idea de quedar-me penjat al mig de la província de Còrdova, a més de quaranta graus a l’ombra. Efectivament, el mecànic em va recomanar canviar la bateria, que estava al 20%, segons indicava un curiós aparell parpellejant; però, vet aquí la sorpresa, també em va recomanar canviar pneumàtics, amortidors, suspensions, pastilles de fre... i, per acabar de rematar la jaculatòria, "¡el cotxe!". I va somriure.

Notícies relacionades

Símptomes de fatalitat

Junts, davant l’abisme

"Sí, entesos, però és que en set dies surto de viatge i no serà tot possible, ¿veritat? I clar, barat, tot això, tampoc ha de ser". El senyor em somriu, em diu que pot establir prioritats i que em passarà un pressupost. Insisteixo "però, urgent, urgent, per no patir, ¿què és?". "Frens i amortidors posteriors. Li ensenyo la foto de com estan". Com si m’hagués ensenyat la foto d’una cabra. "Doncs molt bé, no entenc res, confio en vostè. Digui’m quant costarà, per si he de demanar un préstec al banc". Paral·lelament, truco al servei oficial que utilitzo –l’última vegada vaig passar per allà al desembre– explicant-los la història. Breument, em diuen que m’han de donar hora i que difícilment m’atendran en set dies.

Quedo en mans del taller del barri. Pago el degut i me’n vaig de viatge. El cotxe, com diu una de les meves filles, sonava per darrere com un tractor (cloc, cloc, en marxa curta), i no passa res. Fins que un dia, al poc de tornar, punxo una roda. Aquest cop porto el cotxe a una franquícia. Al canviar-me els pneumàtics em repeteixen el mateix consell que el taller del barri: canviar gairebé tot i veure què passa amb el cloc, cloc. Benvinguda sigui la tardor i les seves factures inesperades..