Junts, davant l’abisme
Un fantasma recorre la política catalana. N’hi ha hagut prou amb un parell d’enquestes per convertir el que només era una sospita en una inquietant evidència: Aliança Catalana (AC) frega avui els 20 diputats segons els sondejos i està a mig punt de convertir-se en la segona força del Parlament, sol per darrere del PSC. L’eclosió d’Aliança poc o gens té a veure amb el seu líder, per molt que ara se li comenci a donar una pàtina de persona respectable. No, AC no és el resultat de l’arribada de cap messies sinó que és senzillament una gota més en la gran onada global de la ultradreta feixista que arrasa el món, des de Trump a Netanyahu, passant per Orbán o Milei.
N’hi ha hagut prou que aquest tsunami planetari col·loqués una minúscula franquícia a Ripoll amb el discurs precuinat de la immigració perquè calés el foc diabòlic, i el que al principi semblava una broma folklòrica s’ha convertit, per contagi imitatiu, en un moviment que pot canviar per sempre la política catalana. Diguem que socialment perdem tots però, políticament, només perd un: la irrupció salvatge d’Aliança es produeix a costa d’un sol partit, Junts, que de tant dubtar si s’allunyava o s’acostava a la bèstia, està a punt de ser devorat per ella. El que va començar sent una previsible fuga dels frustrats del procés –quatre bojos que exhibeixen el seu supremacisme primitiu embolicat en la bandera de Sant Jordi a les xarxes socials–, ha acabat convertint-se en un monstre racista, islamòfob, homòfob i masclista que creix a expenses exclusivament de l’antiga Convergència. Fa anys que l’estrany artefacte polític que encara gravita al voltant de Puigdemont es baralla amb Esquerra en una lluita estèril de perdedors que ha portat al PSC al poder i al centre del tauler polític.
La derrota demoscòpica de Junts és també el resultat combinat d’haver flirtejat perillosament a Barcelona amb algunes de les idees que promou el partit d’Orriols i, a Madrid, d’haver optat per pactar sense complexos algunes lleis importants al costat de PP i Vox. El missatge d’aquestes enquestes és diàfan: una vegada més, l’electorat prefereix l’original a la còpia. De manera abrupta, Junts surt avui al seu propi abisme i es veu davant un dilema atroç: o torna al centre, estableix un cordó sanitari i li disputarà l’hegemonia al demonitzat PSC, contradient el seu ja caducat ideari de confrontació, o s’abraça a la nova extrema dreta, pacta amb aquesta i assumeix la immigració com un problema, tal com el reclamen ja els seus alcaldes més desacomplexats. És a dir, ensurt o mort. Condicionada pel lideratge minvant de Puigdemont, l’antiga Convergència, just quan el tenia el peu al coll a Esquerra, rep ara mateix en directe l’atac mortal del mateix alien terrorífic que ha arrasat la socialdemocràcia i la dreta civilitzada mundial. Estem davant una disrupció temible a tot el planeta i sembla improbable que Catalunya en general i Junts en particular puguin sortir indemnes d’aquesta bestial infecció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
