Justícia
El Suprem i Valtònyc
El Suprem ha descobert la llibertat d’expressió aliena i pròpia, mai és massa tard. L’estrena del Tribunal com a garant de les opinions excessives es produeix quan la seva protecció retrocedeix arreu del món, cosa que exigeix un coratge addicional. La nova doctrina es transmet en dues sentències i un vot particular, iniciatives que mereixen un aplaudiment tan vigorós com la seva redacció liberal. La primera intervenció protectora es registra a favor de María Jesús Montero, una vegada que la vicepresidenta del Govern va dir "delinqüent confés" al nòvio de Díaz Ayuso. La Sala Civil no va entrar en els epítets que mereix el molt presumpte defraudador, però va agreujar els qualificatius de la dirigent socialista a l’etiquetar l’imputat de "personatge públic". Esbocinava així el discurs victimista de la presidenta de Madrid, i posava la parròquia sobre avís quant a un canvi de tendència.
El segon toc d’alerta s’acaba de produir. Des de la covardia inherent al personatge, l’ultraespanyol Santiago Abascal va proposar per a Pedro Sánchez des de l’Argentina la solució Mussolini, i que el poble el pengés pels peus. El president de Vox va intentar desdir-se’n, però ja carregava la querella corresponent. Una interlocutòria del Suprem rebutja l’acció socialista perquè "no es poden posar límits penals als discursos de polítics", tant de bo acabi amb l’odiós delicte d’odi. El tercer exemple és el valerós vot particular del magistrat Andrés Palomo contra el processament del fiscal general, tan precís que li hauria costat un retret de l’antic Suprem. Aquestes coses amb Marchena no passaven.
En els tres casos es tracta de pronunciaments polítics per les seves repercussions, tot i que es disfressin de ciència jurídica. La nova doctrina deixa clar que Valtònyc no seria avui condemnat per rimar, entre altres coses, Urdangarin amb Burger King. L’absolució del trist raper que va acabar demanant perdó arriba amb cert retard, però la justícia ràpida no és justícia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
