Habitatge, cal un pacte d’Estat

La mateixa voluntat d’acord entre els espanyols s’estén a polítiques concretes, com la reforma de la paralitzada llei del sòl, que comptaria amb el suport del 79% dels espanyols (incloent-hi el 85% dels votants del PSOE i el 82% del PP). Una reforma pensada per simplificar tràmits administratius i agilitzar la construcció d’habitatges, defensada tant pel PSOE (i el PNB) com pel PP, però que està paralitzada al Congrés pels vetos encreuats entre els dos principals partits.

No és estranya aquesta transversalitat a l’hora de reclamar voluntat política i solucions, ja que la falta d’accés a l’habitatge preocupa tota la població. En una escala de l’1 al 10, els ciutadans espanyols hi atorguen un 8,6. Els votants del PP (8,6) i Vox (8,8) mostren una inquietud superior a la dels del PSOE (8,5). És un sentiment compartit per tots.

Malgrat que aquesta preocupació és unànime, els electors dels diferents partits no coincideixen pas sempre en les causes del problema. Els votants del PP i Vox apunten a la falta de construcció d’habitatge nou, els impostos alts i l’excessiva burocràcia. Els missatges d’aquests partits coincideixen amb el que esperen els seus votants. Per contra, els votants del PSOE, Sumar i els partits d’esquerra nacionalista assenyalen sobretot els lloguers turístics. Aquestes diferències en el diagnòstic també comporten diferències en les solucions proposades. Mentre que els votants del PP i Vox defensen construir més habitatges i agilitzar la resolució d’okupacions il·legals, els votants del PSOE i Sumar aposten per limitar els preus del lloguer i, en grau més baix, per subvencionar la rehabilitació d’habitatges i per concedir avals a la compra de primers habitatges.

Les dades confirmen que els joves són el grup més castigat per la crisi de l’habitatge. I això és molt greu, perquè les dificultats dels joves avui multipliquen les que poden tenir en el futur. Són els que més viuen de lloguer i, en la majoria dels casos, ho fan perquè no poden reunir l’entrada d’una hipoteca. De fet, el 54% dels joves pensen que les condicions bancàries actuals poden estar dificultant l’accés a una hipoteca. Aquests joves assenyalen la falta d’habitatge i els lloguers turístics com les principals causes del problema i aposten per establir un límit als preus del lloguer i avalar les compres públiques. La seva preocupació es tradueix en una importància més gran en relació amb aquest tema a l’hora de decidir el vot, ja que atorguen un 6,7 de 10 a la influència de les propostes d’habitatge dels partits, per sobre del 6,3 de la població general.

Notícies relacionades

Gaza, en l’Assemblea de l’ONU

El caníbal de Netanyahu

El problema de l’habitatge també mostra una clara bretxa entre el món rural i l’urbà. Als municipis de menys de 5.000 habitants, el 79% dels residents són propietaris, mentre que, a les grans ciutats, aquest percentatge es redueix al 63%. Les causes percebudes també varien. A les grans ciutats, els ciutadans perceben que les principals causes que encareixen els preus de l’habitatge són la falta de construcció i els lloguers turístics, mentre que, als municipis més petits, en culpen els costos de construcció i els alts impostos. Això remarca que no hi ha una única solució al problema de l’habitatge i que les polítiques que s’impulsin han de tenir en compte les diferents realitats que integren aquest fenomen, també a escala territorial.

Després dels primers resultats de l’Observatori de l’Habitatge, Prensa Ibérica i Banco Santander, amb la col·laboració de beBartlet, iniciarem un procés d’escolta activa pel país en què a partir de les evidències, d’entendre les prioritats i preocupacions de la gent, compartirem diagnòstics i construirem solucions. En el conjunt d’Europa, els cinc anys vinents definiran el pròxim segle i és hora d’accelerar les (bones) decisions. Primera parada: Barcelona.