Fiances i fervor guerrer
Ningú és perfecte. Però els jutges del Tribunal Suprem es consideren la crème de la crème. Tot i que Carlos Lesmes va dir fa temps que una definició amb el mateix significat –la West Point, l’acadèmia militar dels EUA– només s’aplica a la Sala Tercera perquè el dret penal no existeix com a tal, la Sala Segona del Tribunal Suprem, sens dubte, sempre l’ha criticat per això. Però els incidents del jutge Ángel Hurtado amb la determinació de la fiança per responsabilitats civils per al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz –davant el judici oral per presumpta revelació de secrets que es farà en els pròxims mesos–, són propis d’una comèdia d’embolics sobre un fons d’animadversió personal.
Hurtado va fixar una fiança de 150.000 euros en què en va incloure 75.000 en concepte d’indemnització, costes i interessos i 75.000 com a multa pels presumptes danys a l’honor d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid. La defensa de González Amador va presentar un escrit en què en demanava el doble: 300.000. Però vet aquí que en l’argumentació deia que Hurtado havia comès un error. Que els 75.000 de consignats com a multa violaven la llei perquè el Tribunal Constitucional prohibeix barrejar els dos conceptes abans no es dicti sentència.
El jutge, en lloc de rectificar d’ofici, ho va aprofitar per barrejar naps amb cols i va dictar una interlocutòria en què que prometia decidir més endavant sobre els 300.000 euros que sol·licitava González Amador però que de moment admetia haver-se saltat la jurisprudència del TC. I va rebaixar la fiança a 75.000 euros.
Notícies relacionadesTanmateix, no ha sigut l’única llei que Hurtado es va carregar. També va escometre la llei 52/97, segons el recurs d’apel·lació presentat directament per l’advocat de l’Estat. Aquesta llei eximeix de deixar dipòsits, caucions o garanties a les autoritats i als funcionaris públics per actes que hagin dut a terme en l’exercici de les seves funcions.
La pregunta de fons a què remet aquesta comèdia és el presumpte honor o reputació de González Amador. La Sala Civil (Primera) del Tribunal Suprem va dictar una sentència el 25 de maig en una demanda de González Amador contra la vicepresidenta primera del Govern, María Jesús Montero, per haver anomenat González Amador "delinqüent confés". Els magistrats van considerar que no hi havia una intromissió il·legítima en l’honor perquè es tractava d’una figura amb projecció pública per la relació de parella que tenia amb la presidenta de la Comunitat de Madrid. Però el fet és que González Amador és més que un personatge públic per la seva relació amb Díaz Ayuso. Tant Díaz Ayuso com González Amador entren en la categoria de persones exposades políticament (PEP) o persones amb responsabilitat pública (PRP). ¿Què és això? És una figura de la llei de blanqueig de capitals del 2010, segons la qual els presidents de comunitat autònoma han de declarar la seva situació. Cosa que Isabel Díaz Ayuso no va fer. Hurtado ja no té més intervenció en aquest embolic. Álvaro García Ortiz ha elevat un recurs d’apel·lació a la sala perquè anul·li la fiança de 75.000 euros o subsidiàriament fixi una quantitat màxima de 42.000 euros. Amb tot, García Ortiz ja havia presentat la fiança de 150.000 euros.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
