La víctima davant els seus botxins

Alguns dels il·lustres convidats a l’abast de la meva vista es van bolcar cap als seus col·legues amb un riure sorneguer. Vaja: ¿què devia pensar el fiscal general de l’Estat al dir que les absolucions comporten que el sistema funciona? ¿Que serà absolt en el judici que l’espera per revelar, presumptament, el secret del correu del 2 de febrer d’Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso, en què expressava al fiscal de Madrid la disposició a signar un acord de conformitat amb dos delictes fiscals i un de falsedat?

Es pot entendre. La setmana vinent el jutge Ángel Hurtado, que ahir era entre el públic, farà dues coses: rebutjar la suspensió cautelar del fiscal general de l’Estat que han demanat les acusacions populars, això és, suspendre’l ara perquè, al ser acusat formalment (interlocutòria d’obertura de judici oral), acudeixi al judici sense el seu rang, i dictar aquesta interlocutòria d’obertura de judici oral. La Sala Segona anunciarà la data a l’octubre.

Ahir, l’autor intel·lectual d’aquesta crisi, Manuel Marchena, estava encastat a la sala en un dels seients, entre els fiscals del Tribunal Suprem, Consuelo Madrigal i Javier Zaragoza. Tornava als seus orígens, és a dir, a la carrera fiscal. I era entre dues personalitats que amb el resultat del judici del procés es van desenganyar en la seva relació amb ell. Perquè ells –juntament amb Jaime Moreno i Fidel Cadena– volien una sentència per rebel·lió i no van abandonar l’esperança fins al final. ¿Van llegir malament els gestos i les paraules de Marchena? Aneu a saber.

Notícies relacionades

Regular l’amor al despatx del cap

Més qualitat educativa

El juliol del 2024, quan el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va enviar l’exposició raonada perquè la Sala Segona obrís causa contra el fiscal general de l’Estat, Marchena no va trigar a ensumar sang. El setembre del 2024, la sala d’admissió –de la Sala Segona– va ser integrada per Marchena (president), Susana Polo (ponent), Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Carmen Lamela. Polo no va veure indicis de delicte. Marchena –segons ella ha narrat a diverses persones– li va explicar que, si bé es podia assumir que la nota informativa no comportava delicte, en canvi convenia investigar la filtració del correu.

Polo va assumir que en els processos d’instrucció no es poden fer vots particulars a la sala d’admissió i finalment van acordar que es farien unes diligències i ja es veuria. La instrucció, confiada a un magistrat procedent de l’Audiència Nacional, Ángel Hurtado, va fer la resta. Va ser una crisi provocada. El pitjor és que els botxins no van creure mai que el fiscal general de l’Estat resistiria. I van voler que no es presentés en l’acte d’ahir davant el Rei. Se sentien –es van sentir– incòmodes. Prou que s’ho van buscar.