Forjador de país

Fèlix Martí és un dels grans "homenots" d’aquests marges gràcies als quals Catalunya s’ha forjat. Jordi Porta, Ricard Torrens, Enric Casassas i Simó, Xavier Folch i Josep Maria Vilaseca i Marcet és un dels molts pòquers possibles de forjadors del país coetanis a Fèlix Martí i que com ell van actuar per voluntat pròpia en els marges del poder, amb el risc de quedar invisibilitzats per les cròniques posteriors, malgrat l’enorme vàlua humana i professional de cadascun d’ells.

El nom de Fèlix Martí està associat al compromís amb el país, amb la seva independència, amb la defensa de la llengua, la promoció dels valors de la pau i tot això impregnat per un fort compromís social que amara en el catolicisme que es desplega amb el Concili Vaticà II, anys 60 del segle passat. L’escola cívica de formació on Martí es desenvolupa és l’escoltisme. En el marc d’aquest moviment entra en contacte amb el jurista Josep Maria Vilaseca i amb Teresa Roca, dona de gran compromís social que no va dubtar mai a canalitzar al costat del seu marit la seva riquesa familiar en accions de mecenatge, entre elles el moviment escolta, la Fundació Jaume Bofill, i tantes altres institucions i iniciatives.

Fèlix Martí va ser nomenat el primer director de la Fundació Jaume Bofill i va tenir un paper rellevant a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, dues institucions que van ser el bressol de gran part de la sociologia que començava a treure el cap al nostre país. A finals de 1973, Fèlix Martí és detingut i empresonat a la Model de Barcelona acusat de facilitar a través de la Fundació Bofill part de l’estructura d’impremta a l’Assemblea de Catalunya.

La seva vida s’accelera i el 1974 acompanya Josep Pallach en la fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya-Reagrupament. És l’única militància de partit que conec que va tenir Fèlix Martí. I li va durar ben poc. A partir de 1975 obre el que va ser la seva gran passió: l’acció internacional. Primer com a president internacional de Pax Romana, un moviment molt influent en àmbit mundial d’intel·lectuals catòlics.

Notícies relacionades

Una foto, dos significats

Alguna cosa es complia

El 1984 comença la seva gran obra, el Centre Unesco de Catalunya. L’espai de la diplomàcia civil que va permetre a Catalunya estar en molts fòrums i organismes internacionals, sovint del mateix sistema de Nacions Unides, des d’on defensar des dels drets lingüístics fins als drets dels pobles, sempre sota els valors de la Pau i el Diàleg Intercultural. Els últims anys de la seva vida professional va presidir Linguapax Internacional i va col·laborar estretament amb Federico Mayor Zaragoza.

Fèlix Martí ha estat un diplomàtic sense Estat, com ell mateix es va definir en el títol de les seves memòries. Ha marxat sense veure la Catalunya Estat que sempre va voler i en un moment en què la intolerància contra la diversitat creix arreu, a Catalunya també. Però la flama que ell va alimentar a favor d’una Catalunya independent, diversa, cohesionada i socialment justa i d’un món en pau segueix ben viva, malgrat tot. Gràcies, Fèlix, pel teu mestratge.