Cortina de fum i responsabilitats

Del Piove, porco governo, en la dana, Feijóo ha passat al Brucia, porco governo. Plou, porc govern; crema, porc govern.

I, tot i que la cortina de fum és densa, tenint en compte la quantitat i intensitat d’incendis, només una xarxa mediàtica addicta pot ocultar la realitat: el Govern està exercitant les seves responsabilitats.

Quan ha esclatat un incendi es tracta de mobilitzar totes les forces i recursos per aconseguir-ne l’extinció. Però en aquesta fase ja no es pot conjurar aquella font estructural que pot explicar l’extensió i resistència del foc.

I aquesta font estructural és la política de prevenció, és el lloc que ocupa a cada comunitat el pressupost d’inversió per a prevenció.

Sabem que l’Administració central i les comunitats autònomes (CCAA) han reduït de 374,18 milions d’euros el 2012 a 175,8 milions els fons destinats a prevenció el 2022, segons l’Associació Nacional d’Empreses Forestals (AEMFO). El mateix ha passat amb el maltractament conscient dels bombers forestals, les condicions de treball dels quals han format part d’aquestes polítiques neoliberals, així com la inaplicació de la llei bàsica de bombers forestals.

Mentrestant, les CCAA neoliberals, influïdes per la política de rebaixes i bonificacions d’impostos, han deixat d’ingressar quantitats que haurien sigut vitals per reforçar tant la prevenció com les condicions laborals dels bombers.

La Constitució consagra que les CCAA són les que tenen les competències en matèria de prevenció i extinció d’incendis i els estatuts d’autonomia així ho recullen.

L’article 7.2.c de la llei de muntanyes estableix que l’Administració de l’Estat és competent per a l’"establiment de les directrius comunes sobre formació en matèria d’extinció i prevenció d’incendis, en la normalització dels mitjans materials, i dels equipaments de personal d’extinció d’incendis forestals a tot el territori espanyol, així com el desplegament de mitjans estatals de suport a les CCAA, per a la cobertura de les muntanyes contra incendis".

En una situació política normal, el Govern podria haver decretat l’estat d’emergència nivell 3, davant l’extensió dels incendis. Però quan tenim competències consecutives es requereix lleialtat (article 7.1 Codi Civil: "Els drets s’hauran d’exercitar d’acord amb les exigències de la bona fe").

Notícies relacionades

L’amenaça de la violència digital

De la postal a la ressenya

Una bona fe que brilla per la seva absència, que quan l’Estat intervé, arribat el cas, és un pretext per endossar-li la culpa.

En la nostra foguera d’agos,t aquesta intervenció –l’enviament de la Unitat Militar d’Emergències pel Ministeri de Defensa– ha sigut la prova que el Govern s’havia esborrat i que l’¡Exèrcit estava complint la seva missió!.