Ras i curt
Tolerància zero amb les faltes d’ortografia
El mestre ha de ser un far de coneixement, un exemple moral i un facilitador del creixement personal dels seus alumnes, com escriu Josep Maria Esquirol en el seu assaig L’escola de l’ànima. Vetllar pel llenguatge i la seva correcta expressió escrita és una de les funcions de tot docent, amb independència de quina sigui la seva especialitat i en quina etapa de l’educació de l’alumne participi. Cal recuperar aquesta reflexió després que, quan falta menys d’una setmana per a les proves d’accés a la universitat, Catalunya s’hagi enredat amb les faltes d’ortografia. Aquestes, en contra del previst, només penalitzarien, amb un barem específic, en les matèries de llengua –català i castellà–. El Govern va justificar aquest canvi en les normes de correcció per la necessitat de simplificar una selectivitat que aquest any ja incorpora molts canvis en els models d’exàmens. Les crítiques van ser tan immediates i generalitzades que, 24 hores després de l’anunci, va arribar la rectificació. Les faltes descomptaran ara en sis assignatures més, en què es demana redactar textos llargs. En la resta queda sota el criteri del corrector. La norma, en tot cas, és menys exigent amb l’ortografia que les d’altres comunitats autònomes, com Madrid.
Aquestes anades i vingudes introdueixen una confusió incomprensible i indefensable quan falta menys d’una setmana per als exàmens i, a més, desperten interrogants. ¿La flexibilització de les faltes d’ortografia només busca de veritat tranquil·litzar els alumnes o també és una manera de dissimular que els estudiants no dominen l’escriptura de les llengües, com tampoc part dels professors que han de corregir i aplicar les penalitzacions? ¿La relaxació de la norma no contribueix, per extensió, que els estudiants catalans esgarrapin unes dècimes en les seves notes que els permeten sortir-se’n millor en la comparativa amb els resultats d’altres autonomies menys laxes? La tolerància amb les faltes d’ortografia –que hauria de ser zero i uniforme arreu del país– fa pensar i grinyola. De segur que els mestres d’Esquirol hi estan d’acord.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
