Més sobirania financera

La nostra oposició no prové d’una preferència per un banc concret, sinó que mira pels interessos del país, és a dir, la cohesió territorial, la sobirania financera i els drets dels ciutadans i empreses usuàries de les entitats bancàries. Perquè des d’Esquerra tenim clar que volem més sobirania financera per a Catalunya. Per això demanem que la banca comercial estigui ben regulada i tingui centres de poder a Catalunya. I, en paral·lel, ens volem dotar d’una banca pública que vetlli per al finançament de la nostra economia productiva.

És en aquest sentit que hem aconseguit arrencar el compromís del govern espanyol d’impulsar la fitxa bancària de l’Institut Català de Finances (ICF), i que demanem a la Generalitat que hi aposti com van fer els governs encapçalats per Esquerra. De la mateixa manera que demanem al PSC que s’oposi fermament a l’OPA i aposti per una banca pública, descentralitzada i propera a la ciutadania. La naturalesa d’aquesta operació mereix que ens posicionem clarament.

Entrant al cor de la nostra oposició a l’OPA, és evident que reduirà encara més la competència bancària, essencial per garantir un bon funcionament del sector. El sistema bancari espanyol ja s’ha reduït de 45 a 10 entitats des de la crisi financera, i les cinc més grans concentren gairebé el 70% d’actius bancaris a l’Estat. Un major poder de mercat derivarà en pitjors condicions per a consumidors i empreses, menys llocs de treball i un desequilibri territorial més gran.

L’entitat resultant de la fusió gestionaria el 40% del crèdit total a Catalunya, majoritàriament destinat a petites i mitjanes empreses. Aquesta altíssima concentració, sense comparació a escala europea, encarirà i farà més escassa l’oferta de crèdit, i la reduirà entre 50.000 i 70.000 milions d’euros.

A més, segons un estudi de PIMEC, l’entitat resultant de l’OPA i una posterior fusió podria desfer-se d’entre 7.600 i 10.500 treballadors. Aquesta pèrdua de llocs de treball se suma als més de 25.000 que han desaparegut des de la crisi financera, i tindrà un impacte especialment negatiu a Catalunya, on el Banc Sabadell hi concentra bona part de les seves oficines.

Finalment, precedents com la fusió de Caixabank i Bankia apunten al tancament de més del 80% de les oficines de l’entitat absorbida. Traslladant-ho al cas que ens ocupa, s’ha estimat que tancaran més de de 250 oficines a Catalunya. La desaparició de caixers automàtics i la pèrdua d’atenció personalitzada contribuiran a la desvertebració del país i a l’exclusió de col·lectius vulnerables.

Per acabar, convé desmentir la idea que l’OPA, primer, i la fusió, després, venen dictades des de les institucions europees. És veritat que hi ha una certa aposta per fomentar grans bancs paneuropeus que competeixin millor a nivell internacional. Però l’aposta és més discursiva que real: Alemanya manté un sistema de més de 1.300 bancs amb unes característiques molt diferents a la majoria d’estats membres de la Unió Europea. El banc italià Unicredit ha intentat adquirir tant la Banca Popular de Milà com el gegant alemany Commerzbank, però ha topat amb l’oposició del govern alemany i del govern italià. Aquestes realitats contrasten amb la voluntat de construir una unió bancària europea basada en grans bancs que no s’està produint.

Notícies relacionades

Error del sistema

‘Madrilenyisme’ a Barcelona

A més, hem vist com la pressió de les institucions europees funciona sovint com un motiu per fer avançar determinades agendes polítiques. Aquest argument per elevació treu responsabilitat al govern espanyol de torn i s’esgrimeix, per exemple, per mantenir una llei d’estabilitat pressupostària altament injusta amb els nostres ajuntaments, que tenen fortes dificultats per finançar serveis públics bàsics.

Han passat tretze anys des d’un rescat bancari de més de 65.000 milions d’euros que va segrestar els pressupostos de l’Estat espanyol i que ens va imposar l’austeritat. I, mentre els bancs registren beneficis rècord, advertim una llarga llista de perills per al teixit territorial i productiu català derivats d’aquesta OPA. Per interès general, instem el govern espanyol a no permetre-la.