Una societat madura
Les enquestes són una radiografia del moment històric. És una veritat inapel·lable. Però són també una oportunitat i un ganxo per a la reflexió. En el cas valencià possiblement és la conclusió més precisa i necessària en aquests moments de profunda divisió i frontisme. L’enquesta que han publicat els diaris de Prensa Ibérica al País Valencià en els últims moments ofereix el retrat de l’estat d’opinió de la societat valenciana 216 dies després d’una catàstrofe natural d’unes conseqüències inèdites, que ha convulsat a la ciutadania des del primer moment i ha alterat la relació entre governats i governants. Es va veure en la visita dels reis i altres autoritats a Paiporta cinc dies després de la tragèdia, es comprova en les manifestacions que cada mes continuen reunint milers de persones a València i en les protestes que han acompanyat el president de la Generalitat els últims mesos i s’observa en el fet, difícil de justificar i comprendre, que, a hores d’ara, tant el cap del Consell com el president del Govern no han realitzat una visita pública i oficial als municipis que van quedar devastats per la riuada mortal.
Després d’uns quants mesos d’una cruenta batalla de relats i d’abundància de soroll i de fang, la ciutadania exposa a l’enquesta que sí que té clares les responsabilitats del que ha passat. Semblen quedar pocs dubtes al respecte si el 80% dels enquestats afirma que Carlos Mazón ha de dimitir, el 90% assenyala que no hauria d’optar a la reelecció, la seva valoració com a líder queda per terra (1,67 punts) i, al ser preguntats què farien avui si hi hagués eleccions, el resultat és que el PP perdria l’hegemonia que va guanyar el 2023 en detriment dels socialistes valencians, que podrien tornar a la Generalitat amb el suport de Compromís.
Notícies relacionadesPerò el missatge del sondeig no és exclusiu per als despatxos nobles de la seu central del PP, del Palau de la Generalitat i del PPCV. L’esquerra també té l’oportunitat de fer una reflexió, perquè després de tot el que ha passat, després d’una gestió de l’emergència en investigació judicial i l’impacte emocional d’unes imatges de destrucció que trigaran anys a esborrar-se, no es troba davant d’una costa avall cap a una victòria electoral. L’avantatge que li atorga l’estudi demoscòpic és mínim. Té, per tant, motius per preguntar-se sobre els resultats de l’absència de comunicació entre el Govern d’Espanya i el valencià, una coordinació institucional sense dubte millorable en un moment d’alta necessitat i un tracte financer a la Generalitat (pendent encara del pagament del fons de liquiditat extraordinari) com si no s’hagués produït la pitjor tragèdia en dècades. Que ningú perdi de vista que el 90% dels entrevistats creu millorable l’actuació realitzada després de la dana del 29 d’octubre.
Més enllà de lectures en funció de guanyadors i perdedors, l’enquesta de Lápiz Estratégico Consulting per a Prensa Ibérica exhibeix sobretot la maduresa d’una societat que, en el moment possiblement més difícil des de la transició democràtica, amb 228 víctimes mortals en la consciència col·lectiva i un context polític de forta polarització i frontisme, no es deixa arrossegar pel desencant ni les alternatives frívoles. És veritat que Vox és el partit que més creix des de l’octubre, segons les dades de la seqüència de sondejos, però no passaria de ser la quarta i última força al Parlament valencià. Al marge d’entusiasmes i decepcions passatgers, l’enquesta de Levante-EMV, Información i Mediterráneo tindrà sentit si dona lloc a la reflexió política que la societat valenciana reclama i es mereix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
