Ras i curt

1
Es llegeix en minuts
La jungla dels famosos ‘low cost’

Bcn

Jo confesso. Soc una analfabeta, crònica i sense remei, que es perd en el planeta dels famosos low cost. Potser perquè la nota de tall per matricular-se en aquesta tribu és tan baixa que hi accedeix qualsevol, fins i tot un animalista turmentat com el presentador Frank de la Jungla. Potser perquè els protagonistes de la vida rosa de baix cost entren i surten a tal velocitat que em costa molt saber qui és qui en l’arena de la coloraina efímera, sobretot després d’haver superat el mig segle de vida i haver-ne passat part fora d’Espanya. Potser perquè la batalla per captar l’atenció del meu cervell ja està resolta i l’han guanyat altres protagonistes.

Entengui’s aquest mea culpa com un exercici d’humilitat absoluta, de reconeixement de la meva incapacitat per interessar-me per la vida d’unes persones que sedueixen gent del meu voltant. En canvi, jo, en ocasions, ni tan sols sé qui són aquestes figures que han aconseguit la fama sense tenir ofici ni beneficio, com diria el meu pare.

Notícies relacionades

Frank de la Jungla és l’exemple més recent de famós low cost, que des del seu santuari de Tailàndia té un grapat de seguidors enganxats a les seves muntanyes russes emocionals, els seus infortunis financers i els seus problemes de salut. Quant hi ha de veritat i quant hi ha de mentida en la història és una cosa que desconec i que deixo per als analistes de la cosa rosa. Però el que ha passat amb el presentador em serveix per fer aquesta reflexió, que amplio a altres personatges i formats de televisió, com els que poblen La Familia de la tele, la resurrecció de Sálvame que mai entendré què fa a Televisió Espanyola. Les pobres dades d’audiència semblen donar-me la raó i qui sap si el programa acabarà sent de curt recorregut.

Tant de bo triomfessin altres formes d’entreteniment lleuger més creatiu, divers, creïble, intel·ligent, constructiu i edificant que aquelles que viuen dels famosos, sobretot si aquests són de dubtosa condició i són tractats amb aires d’estrella, com bé diu Sergi Mas.