Newsletter

Els caucus d’Esquerra

1
Es llegeix en minuts
La secretaria general de Esquerra Republicana, Marta Rovira, junto a Oriol Junqueras en Cantallops en su regreso a Catalunya

La secretaria general de Esquerra Republicana, Marta Rovira, junto a Oriol Junqueras en Cantallops en su regreso a Catalunya / David Borrat / EFE

L’assemblearisme dels partits té mala fama. Com també la té el domini dels aparells. Els dos extrems són dolents. Un excés d’assemblearisme condueix al pitjor dels populismes. I un excés d’aparell acaba generant partits onanistes. No és fàcil trobar el camí del mig. La dinàmica digital, a més, premia els cesarismes que no deixen de ser una forma sofisticada d’aparell amb estètica assembleària. Des de perspectives ideològiques antagòniques, Sánchez i Puigdemont respondrien a aquest impuls dels temps. Els ulls estan posats aquests dies en les assemblees d’Esquerra Republicana que debaten el preacord amb el PSC abans de votar-lo demà. Observades a través de les xarxes socials tenen una pinta una mica més civilitzada que la colla de troglodites que els atribueix l’estereotip. En les bases d’Esquerra que votaran demà hi ha molts militants que en els últims anys han exercit responsabilitats polítiques, sigui als ajuntaments, a les diputacions o a la Generalitat. Despectivament, a les xarxes els anomenen els de la "pagueta". Però la realitat és que tenen un sentit polític que els pot cridar a raonar de manera menys visceral de la que molts imaginen. ¿Algú pot imaginar què passaria en les assemblees de Junts si se sotmetés a votació el text de l’acord per a la investidura d’Illa? Sorprendria. Esquerra és avui un partit molt més complex del que era abans del procés. Els ha arrabassat espai electoral al PSC i a Junts, que fins aleshores eren el primer o el segon partit a tot Catalunya. Ara, on no són primers, són tercers. I, en canvi, Esquerra els disputa la primera posició en gairebé totes parts. Aquesta és una de les complexitats del debat. En alguns mercats electorals la disputa és amb Junts, i allà horroritza el pacte amb el PSC, i en d’altres és amb el PSC, i allà horroritza anar amb Junts. La disjuntiva no és fàcil, però si en lloc d’assemblees, l’anomenessin "caucus", els mirarien amb millors ulls.