Meloni Blancaneu i els set nans
He vist el vídeo de Joe Biden en el G-7 diverses vegades, del dret i del revés, en les dues versions, la curta i l’estesa, i no sé amb quina carta quedar-me, la veritat. ¿Es va despistar? Ja saben l’ocorregut: en la cimera de les set democràcies més riques del planeta, celebrada a la bonica Pulla, al taló de la bota italiana, entre oliveres i brisa adriàtica, els mandataris contemplen una exhibició de salts en paracaigudes quan, en un moment, el president nord-americà s’allunya uns metres del focus d’atenció. Sembla despistat, així que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, el torna a la cleda per a la foto de família. El setmanari Newsweek es va afanyar a desmentir que s’hagués desorientat: si es va apartar va ser per saludar amb el polze cap a dalt a un altre paracaigudista. En qualsevol cas, Biden no estava pel que havia d’estar. S’ha revifat, doncs, el debat sobre la idoneïtat de la seva candidatura a la reelecció, no tant per l’edat, 82 anys, sinó més aviat per un possible deteriorament cognitiu. L’inefable Trump ja ha tret profit d’aquest assumpte. Però els comicis nord-americans de novembre són un meló d’un altre bancal.
Pot ser que la premsa conservadora hagi magnificat el suposat despist de Biden al defugir l’angle de la càmera, però el més interessant d’això és la seguretat, la facilitat, la leggerezza de Meloni (aquí rau el seu perill). Davant l’encarcarament dels altres dignataris, la italiana, amb un gest ferm i alhora delicat, maternal però resolutiva, recondueix la situació fins a un confortable "aquí no ha passat res". I, per cert, que bé que porta els pantalons palazzo. De fet, aquella fotografia en la cimera sintetitza de manera esplèndida l’estat de la qüestió: un món escapçat, sense líders forts i en navegació de cabotatge. Tots els presents en la reunió, des de l’alemanya Ursula von der Leyen fins al britànic Rishi Sunak, estan en hores baixes, baixíssimes, per no dir comptades. En primer lloc, el francès Emmanuel Macron (¿ha calculat bé el risc de l’avanç electoral?, ¿o s’ha marcat un James Cameron?). Només semblava que brillava la primera ministra italiana, enaltida pels bons resultats del postneofeixista Germans d’Itàlia en les eleccions europees. Tant és així que el diari The Wall Street Journal encapçalava l’altre dia una de les seves editorials amb el titular The G-7 Dwarfs, and Giorgia Meloni, que, en una versió molt lliure, es podria traduir com "Blancaneu i els set nans".
La líder italiana ha aconseguit legitimar-se en la cimera, apartant-se, aparentment, del discurs ultra que la va aixecar al poder, i imposar part de la seva agenda aprofitant la debilitat dels seus socis: s’ha eliminat una referència explícita a protegir el dret a l’avortament en la declaració final, principi que França, pionera en el món, va blindar en la seva Carta Magna fa pocs mesos. Compte, cal estar a l’aguait amb aquesta subtil dinamita des de dins de la Unió Europea. Els drets mai estan garantits fins que no s’inscriuen en pedra.
