Newsletter

El toc d’alerta de Griffiths

mobilitat

Conec pocs dirigents empresarials que defensin els seus projectes amb l’empenta que ho fa Wayne Griffiths, líder de Seat i Cupra, i president fins ahir de la patronal de la indústria de l’automòbil Anfac. Va dimitir cansat de la falta de compromís del Govern d’Espanya amb l’electromobilitat. Aquest any s’estan matriculant menys vehicles elèctrics i híbrids endollables que l’any passat, menys del 10% del total. La indústria ha fet la seva feina. El grup Volkswagen, per exemple, té compromeses inversions per un total de 10.000 milions d’euros. I altres grups han fet el mateix a través del Perte de l’automòbil. Però les ajudes no han arribat a tots. Ford, per exemple, ha anunciat un erto massiu a la seva fàbrica d’Almussafes. El problema que denuncia Griffiths amb la seva dimissió és que ni el Govern central ni les institucions s’han compromès amb l’extensió de la xarxa de recàrrega ni les ajudes als compradors arriben amb fluïdesa. Travessar Espanya en un vehicle elèctric és una aventura impossible i gestionar una ajuda del pla Moves és directament impracticable. No és cap notícia falsa de la fatxoesfera ni producte del fang.

Un veterà periodista barceloní deia que quan la Seat esternuda, Catalunya es constipa. La sortida de Griffiths no és una anècdota ni un sobreescalfament. És una conseqüència de la situació que viu Espanya. ¿En què més estan d’acord els partits que van investir Sánchez a més de barrar el pas a la ultradreta? Si mirem l’activitat del Congrés, en res. En l’amnistia segons i com. No hi ha pressupostos a la vista. Ni Govern a Catalunya. Resulta curiós que la duresa que van gastar alguns amb el Govern Aragonès mentre va estar en minoria no s’apliqui a Sánchez. Perquè el grau d’inacció comença a ser comparable. En l’agenda legislativa, de moment, només hi ha un eteri pla de regeneració democràtica molt lligat a la injustícia que denuncia el president amb la seva família. I poc més.

Inicia sessió 0 Comentaris