Descontrol turístic

Diu Jaume Collboni que Barcelona està massificada, i només ha necessitat vuit anys per adonar-se’n. En bona hora, després de dos mandats torpedinant tota mesura del govern municipal de Barcelona en Comú per abordar aquesta situació. Ara bé, si nosaltres proposàvem limitar el turisme i reduir la quantitat de visitants prioritzant així les veïnes, el PSC proposa més neteja, més policia i facilitar-ne el flux pels punts turístics de la ciutat. Un Pla Endreça adaptat a un parc d’atraccions on les mesures contra la massificació es redueixen a anunciar els temps d’espera i a netejar darrere d’un turista perquè el pròxim es trobi l’escenari impol·lut i preparat per a un selfie. Ni una mesura per abaixar el preu del lloguer, ni una mesura per protegir el comerç de proximitat, ni una mesura per tancar apartaments turístics i destinar-los a habitatge permanent. En definitiva, ni una sola mesura per a les veritables externalitats negatives de la massificació.

Des de Barcelona en Comú acollim els últims anuncis amb escepticisme i seriosos dubtes, ja que si alguna cosa han fet Collboni i el PSC durant els dos mandats de govern d’Ada Colau ha sigut oposar-se, per exemple, a qualsevol acord que reduís el nombre de creueristes a la ciutat. M’explico: el 2018, inspirada per ciutats com Venècia i Amsterdam, Barcelona va arribar a un primer acord amb el Port per reduir a 7 les 13 terminals projectades i allunyar-les del centre de la ciutat. Era un acord pioner, però no era un acord suficient, i ja llavors vam sostenir que s’havia de reduir també el nombre de vaixells, especialment aquells de curta durada que fan fast food turístic, però ens vam trobar la negativa del PSC i ERC, a càrrec de la regidoria de Turisme i a càrrec del Port, respectivament. Després de la pandèmia, el 2022 va suposar la tornada massiva de creueristes a la ciutat i des de Barcelona en Comú vam forçar la Generalitat a crear una taula de negociació per abordar la reducció de vaixells i visitants. De nou, el PSC i ERC van obstaculitzar l’acord i van apostar per una indústria turística que no havia de tenir límits, fent bandera d’un discurs ayusista a favor de la llibertat i els ingressos econòmics que no s’ha traduït en llibertat i ingressos per a cap veí. En conseqüència, aquest 2024 es batrà el rècord de creueristes amb 4 milions de visitants previstos, més del doble que els habitants de la ciutat.

Notícies relacionades

¿I un campionat del món de cúrling?

Els altres Errejón

¿I no pot ser que el PSC hagi canviat d’opinió? Podria ser, però tristament no fa ni tres mesos que Barcelona en Comú va tornar a posar sobre la taula la reducció de creueristes avançant-nos al previsible col·lapse estival i els grups municipals del PSC i ERC va votar una altra vegada en contra d’aquesta proposició. Amb aquesta trajectòria, costa creure que la reducció de creuers o la gestió de zones saturades que ha anunciat Collboni vagin de debò. ¿Què pretén tapar amb aquesta cortina de fum? ¿Les protestes veïnals contra la desfilada de Louis Vuitton? ¿El vot en contra de regular lloguers de temporada per part del seu partit? ¿L’escàndol per circular en bici per una via on ell mateix ho havia prohibit?

Com que les paraules se les emporta el vent, deixin-me que em refiï millor dels fets: aquest primer any de mandat, Collboni ha acabat amb la moratòria d’hotels en el centre, a la qual ja es va oposar el 2021 quan vam anunciar el PEUAT. Ha apostat per acollir grans esdeveniments com la Fórmula 1 a passeig de Gràcia o la Fira del Luxe. Ha prioritzat la Copa Amèrica davant la Cimera per la Sequera que va anunciar a so de bombo i platerets. I no es cansa de reclamar l’ampliació de l’aeroport cada vegada que en té ocasió. El seu model és el creixement sense límits i el turisme de masses, propi del passat. Si no és així, llavors ho hauria de confirmar amb més polítiques concretes i menys anuncis superflus: aquest estiu dedicarà 400.000 euros a publicitat sobre la gestió del turisme, però ni un de sol a regular els usos de l’espai públic, a crear ocupació de qualitat o a reduir el preu dels lloguers. Barcelona i les veïnes que pateixen els efectes de la massificació turística mereixen un govern més honest.