A contrallum

Mancances cròniques

1
Es llegeix en minuts
Mancances cròniques

Andrea Hermida

Crec que soc un desaddicte total. Res m’enganxa. L’hi dic a la meva psicoanalista i no em creu.

–Però vostè llegeix molts llibres –argüeix–, moltes novel·les.

–Podria deixar de fer-ho –li asseguro.

–Provi-ho i en parlem la setmana que ve.

Em passo els següents dies sense tocar cap volum. A les hores que habitualment llegia, m’assec al sofà, tanco els ulls i començo a recordar trames novel·lesques que han format part de la meva vida. Les recordo en desordre, de manera que vaig d’una novel·la de Patricia Highsmith a una de Graham Greene o bé a una pel·lícula dels germans Coen. Ignoro com uns arguments em condueixen a d’altres. De vegades salto de la literatura o el cine a la cançó: boleros, corridos mexicans, música cubana dels setanta... El comú denominador del que em passa pel cap és la cohesió entre els seus elements. En altres paraules, que el que passa en el segon paràgraf o en la segona estrofa o en la seqüència final tinguin una estreta relació amb el que ha passat anteriorment. Que les històries, doncs, tinguin sentit, que el segon es desprengui del primer i que dijous vagi sempre després de dimecres, etcètera. M’adono llavors que soc addicte a l’ordre, a la direcció, al significat. El dilluns següent l’hi comunico a la meva psicoanalista:

–Soc un addicte del sentit.

–Ja és alguna cosa –apunta ella.

–Soc un addicte del sentit –hi afegeixo–, perquè és allò que no té la vida. Som addictes del que ens falta.

–¿Què vol dir?

–Vaig tenir un company de feina alcohòlic perquè la beguda li proporcionava una eufòria que no estava en la seva naturalesa. I la meva mare era addicta als ansiolítics perquè no era capaç de trobar la pau d’una altra manera. Tenia una falta crònica de pau interior com d’altres tenen una falta crònica de vitamina B. La meva vida manca d’un sentit que trobo en les novel·les, en les pel·lícules i en les cançons amb argument.

–Aleshores no és un desaddicte total, que era el que el preocupava.

Notícies relacionades

–Gairebé total.

–Se’ns ha fet l’hora –conclou ella interrompent el relat.

Temes:

Música Cine