‘Sayonara, baby’

Els aniversaris serveixen per a dues coses. Per comprovar que allò del tempus fugit és una veritat com un temple. I per confirmar que les profecies són com daus llançats a l’atzar. De vegades l’encerten, d’altres no. Terminator, per exemple, compleix quaranta anys. I, ja que aquella història de la humanitat sotmesa a màquines governades per intel·ligència artificial discorria el 2029, és lícit preguntar-se si som a prop del que ens explicava la pel·lícula de James Cameron. El primer impuls és respondre que no, és clar. Tot i que, si ho pensem bé, tampoc n’estem tan lluny. La gran diferència és que les màquines, ja siguin robots, humanoides o simples algoritmes, no actuen en equip ni disposen de consciència pròpia, com en el cine. Però aquest és, precisament, el problema: que són humans qui les controlen i tenen el poder de llançar els daus. Depenent de com caiguin, un robot pot servir per tallar la gespa, acoblar les peces d’un cotxe o realitzar complicadíssimes operacions quirúrgiques. Però aquests daus també permeten intoxicar les xarxes socials amb notícies falses, que sovint són indetectables; o que els mateixos drons que s’utilitzen per detectar incendis forestals es converteixin en mortífers bombarders controlats a distància. No és màgia ni atzar, són ganes de fer una cosa o l’altra.

La moral és que no necessitem Terminators que pensin per si sols per fer-nos mal. Amb nosaltres mateixos n’hi ha de sobra; fins i tot per acostar-nos a l’abisme. Fa anys que els científics s’esgargamellen que el canvi climàtic que hem provocat amenaça la nostra existència com a espècie. Ni puto cas. És més, hi ha un potent moviment regressiu per frenar el futur verd. I, a sobre, en l’aniversari del desembarcament de Normandia, se’ns recorda que una altra guerra mundial ja no sembla una opció remota, però tampoc hi ha unitat per frenar l’imperialisme de Putin o per parar els peus a Netanyahu. Sort que Arnold Schwarzenegger segueix als 75 anys amb pinta d’armari rober. Jo me l’imagino mirant-nos als ulls per deixar-nos anar, amb tota raó, allò de: Sayonara, baby.