Illa i el valor de la perseverança

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

17 de de maig del 2024. 05:40

0 Comentaris

SARA GONZÁLEZ

Si alguna cosa caracteritza la trajectòria personal i política de Salvador Illa és la perseverança, en el terreny personal i en el polític. Cada matinada surt a córrer amb el seu entrenador. Ha sigut alcalde, condició que hauria de ser obligatòria per estar en altres nivells de la política, el van desallotjar amb una moció de censura i va tornar amb majoria absoluta. Va impulsar el projecte de la Roca Village, que va canviar, per bé, la història de la població, sense cap temor de les pancartes ni dels cartellets, com li agrada dir. Va lidiar amb la construcció de presons des de la Generalitat, que no és un assumpte tampoc senzill. Després va formar part del grup municipal de l’Ajuntament de Barcelona quan era a l’oposició i sota mínims. Se’n va anar de ministre de Sanitat per tenir temps i gestionar el partit i va acabar vivint una experiència que li ha marcat la vida: la pandèmia de la covid-19. Mai va perdre els nervis, ni amb els centenars de morts diaris ni amb els insults de l’oposició. Aquest episodi li va permetre mostrar un tipus de lideratge que li hauria costat molt d’exhibir en circumstàncies normals. Com a màxim responsable del PSC ha recollit en bona mesura els fruits de la resiliència de Miquel Iceta i ha tornat el partit a dalt de tot: desenes d’alcaldies, inclosa la de Barcelona, Govern d’Espanya i de la Diputació, i, ara, el seu gran repte és aconseguir ser investit president de la Generalitat després de guanyar clarament les eleccions. Amb altres elements, algú podria dubtar que ho aconsegueixi. Amb els seus és difícil. Quan s’assegui a les taules negociadores és l’únic que pot estar convençut que en una repetició electoral encara li podria anar millor. Això és el que devia pensar durant mesos quan repassava, en la intimitat de la Moncloa, el balanç de morts per la covid juntament amb Pedro Sánchez. Com ha dit en alguna ocasió a algun interlocutor: "Després d’allò, no tinc por de gairebé res". Imaginem que tampoc a negociar amb una Esquerra oberta en canal.