Newsletter

Votar pensant en demà

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50832098 votaciones barcelona191110102208

zentauroepp50832098 votaciones barcelona191110102208 / Ferran Nadeu

Afortunadament, la ciència política no sap dir-nos com decidim el nostre vot. Sabem que hi pesa la ideologia, tot i que la caiguda dels blocs del segle XX ha generat amplis consensos entre la socialdemocràcia, el liberalisme i l’antiga democràcia cristiana, que són amb els que es governa Europa, on es prenen les principals decisions que ens afecten. Sabem que hi pesen els nostres legítims interessos, hi ha polítiques que ens beneficien i d’altres que ens castiguen, fins i tot en el cas que les compartim ideològicament. I sabem que hi pesen les nostres emocions, com en gairebé totes les nostres decisions. Hi ha qui s’inclina per assegurar que ara hi pesen més les emocions que la ideologia o que els interessos. Pot ser simplement que ara en parlem més. O que hi hagi partits polítics, des de la dreta o des de l’esquerra, que ens empenyen a votar únicament des de les vísceres, des de la por o des del ressentiment.

Els electors podem tenir un problema quan cada un d’aquests vectors ens porten a votar opcions diferents. Ens costa dirimir quin component hi ha de pesar més. I no és fàcil. En el context actual –català, espanyol i europeu– potser seria el moment d’afegir-hi un quart element: les aliances, malgrat que els partits continuïn tractant-nos com a nens i assegurant en la campanya electoral que no pactaran amb ningú quan no hi ha cap altra opció que fer-ho i fins i tot podria ser bo que fos així. ¿Què necessita Catalunya a partir de demà? Diria que estabilitat, transversalitat, cohesió social, ambició econòmica, fiscalitat justa, protecció cultural i un camí per dirimir els plets polítics basat en la claredat i no en les dreceres. Segurament, no hi ha cap candidat que reuneixi totes aquestes apostes; el camí és triar el que s’hi acosti més entre els que estiguin predisposats a posar-se d’acord i prioritzar els que ja s’han posat d’acord fins i tot quan no estava de moda fer-ho. L’última paraula, però, la té cada elector.

Temes:

Moda Espanyol