Reforma de l’administració

En primer lloc, tothom té clar que, a partir d’una certa dimensió, les empreses necessiten gestors professionals que se’n facin càrrec. Malgrat això, les nostres administracions públiques (que són organitzacions sovint de més envergadura i complexitat, i que afecten de ple les nostres vides) estan conduïdes per persones amb la principal virtut de tenir un carnet polític. En canvi, als països capdavanters, la direcció política (els objectius a aconseguir) la fixen els polítics, però la gestió la fan directius públics professionals: especialistes competents escollits per la seva formació, capacitat i experiència.

Anomalies

La colonització per part dels partits de l’administració, però, no és l’única anomalia que patim. La burocratització creixent comporta pèrdues de temps i de diners emplenant formularis críptics, rebent inspeccions innecessàries i experimentant frustració per no poder tirar endavant els nostres projectes (des d’un permís d’obres fins a una llicència d’obertura d’establiment o una plaça de llar d’infants). Els polítics ja no poden ignorar la tremenda irritació ciutadana que ocasiona aquest estat de coses i, tot i que fa dècades que sentim promeses que ara sí que ho arreglaran, constatem que no es millora, sinó tot el contrari. En conseqüència, si no hi ha un compromís concret de reduir en un temps determinat el nombre de normes, de podar els requeriments i de simplificar els tràmits, ja no ens els podem creure més.

I és que de poc serveix que tant la Generalitat com els ens locals i l’Estat estiguin força digitalitzats, perquè sovint els procediments no s’han revisat abans i són els de sempre, només que ara es fan amb ordinador. Alhora, les administracions no es coordinen entre si per fer la vida més fàcil a la gent ni s’adapten a les característiques de cada persona i cada cas, però és que tampoc cuiden els seus propis treballadors: la captació, motivació i retenció del talent (i l’expulsió de les pomes podrides) són, en el món públic, assignatures pendents.

D’altra banda, el sector públic no compta prou amb la societat civil, i no sap treure profit ni gestionar eficaçment la col·laboració que pot rebre del món privat -empreses i associacions-. Igualment, li costa ser transparent (per evitar la pressió que apareix quan exposes les vergonyes al sol), i fa un ús insuficient i folklòric de la participació ciutadana. Per això, cal dir-ho alt i clar: l’administració ja no pot fer-ho tot ni sola, ni seria bo que ho pretengués.

Notícies relacionades

Feijóo, fan de Puigdemont

El complex escenari postelectoral

Finalment, hi ha un dèficit greu d’avaluació, tant de les polítiques com del rendiment dels servidors públics, i ja se sap que allò que no es mesura ni s’avalua no es pot millorar. Tenint en compte l’esforç que fem els ciutadans per sostenir econòmicament els aparells públics, ens mereixem que es tregui tot el rendiment possible dels recursos que posem a la seva disposició.

Aquest és el panorama actual, manifestament millorable. Davant d’aquesta realitat, les entitats del FERA exigim que, en aquesta campanya electoral, es debati sobre el funcionament de l’administració de la Generalitat, i que la reforma de l’administració i de la gestió pública sigui una prioritat durant la propera legislatura. Necessitem menys burocràcia, més gestió professional, menys abusos d’autoritat i més escoltar i servir la gent. La diagnosi està feta i les solucions es coneixen (el FERA mateix hem fet 80 propostes que suposarien un autèntica refundació de l’administració). Sols falta voluntat política per aplicar-les.