Migració
S’ha acabat: fi del visat d’or
Des del 2013 n’hi havia prou amb la compra d’una propietat per valor de més de 500.000 euros per adquirir, de retruc, els drets de trànsit per la Unió Europea
Una tarda de diumenge de la tardor passada, vaig topar al cèntric carrer de Casp amb Ron Wood, guitarrista i baix dels Rolling Stones. Em va fer un tomb el cor, bum, bum, bum. Vaig haver de pessigar-me: allà hi havia sa diabòlica majestat en carn i (molt) os, els cabells a l’estil del pájaro loco, assegut a la terrassa d’un bar normal, en companyia de la seva dona, Sally Humphreys, i les bessones. La família Wood reparteix el seu temps entre Londres i Barcelona, on, amb diners, es viu formidablement: el mar, la llum, el clima gairebé tropical, arquitectura, bons restaurants i veïns discrets i agradables, que no donen gaire la llauna. A la infanta Cristina li encantava viure aquí, i durant un temps també vam tenir per aquestes terres Woody Allen i el seu clarinet.
Resulta que Ronnie es va comprar un tros de pis de 300 metres a prop del passeig de Gràcia, al rovell de l’ou modernista, cap a l’octubre del 2013, el mateix any en què Mariano Rajoy va introduir els visats d’or en la legislació espanyola per atraure capital estranger mitjançant l’adquisició d’habitatge o bé la inversió en actius financers. La mesura es va aprovar a la desesperada en un moment molt dur després de la crisi del totxo, iniciada el 2007-2008, que va assestar un KO a l’economia espanyola, i va deixar-la al límit del rescat. Des d’aleshores i fins ara, s’han concedit 14.566 golden visa corresponents a béns immobles; això és, n’hi havia prou amb la compra d’una propietat per valor de més de 500.000 euros per adquirir, de retruc, els drets de trànsit per la Unió Europea. El Consell de Ministres acaba de donar carpetada a l’assumpte: s’ha acabat.
Notícies relacionadesEls principals compradors són oriünds de la Xina, Rússia, el Regne Unit, els Estats Units, Ucraïna, l’Iran i Veneçuela. Brussel·les ja estava llançant advertències contra el passaport d’or, perquè, sense avisar, s’han colat oligarques indesitjables, evasors fiscals i tintorers de diners bruts, molt més satànics, que el nostre stone barceloní. Com a destinacions favorites s’han endut la palma Marbella, Madrid, les Balears i Barcelona (un de cada tres visats d’or es va concedir per a la compra d’un immoble a la ciutat). En pla electoralista, el Govern addueix que la supressió de la visa daurada aturarà l’especulació immobiliària i la pressió alcista dels preus de l’habitatge. Home, no sembla que la tisorada hagi de ser la panacea per resoldre el problema immobiliari a Espanya, on els anuncis de lloguer publicats al portal Idealista reben una mitjana de 27 contactes: la guerra dels aspirants a inquilí per aconseguir un pis (i pagar-lo) és desgavellada.
No serà solució però sembla una decisió elegant: per 500.000 euros podies comprar-te una nacionalitat, quan a partir d’ara n’hi haurà prou amb 20.000 per desfer-te de l’obligació d’acollir una persona refugiada. Aquesta última asseveració sona demagògica, i ho és, però conté una veritat granítica que ja cantava el grup ABBA fa un temps: "Money, money, money/ must be funny/ in the rich man’s world". n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
