Turisme mecànic

Això del turisme no té aturador. Almenys pel que fa a la capacitat humana de generar situacions ridícules. Com ara aquesta moda que es veu que s’ha fet viral a les xarxes, sobretot a TikTok. Es tracta de sortir per la boca del metro de l’estació de Sagrada Família i col·locar el mòbil a les escales mecàniques de tal manera que la càmera enfoqui els usuaris mentre, a poc a poc, al fons, apareix la basílica. Els usuaris, és clar, s’estan quiets (o fent el préssec, que ve a ser el mateix), d’esquena a Gaudí, i, com que les escales pugen soles, l’efecte és ben bé el d’una aparició, l’entrada en un univers nou. No es tracta d’anar a veure un monument, d’acostar-s’hi i d’admirar-lo, sinó de romandre impàvids (o fent el préssec, que ve a ser el mateix) mentre és el monument el que ve a tu. N’hi ha que diuen que és la millor sortida del metro del món, cosa que no estic en condicions de calibrar, però el fet és que em penso que genera tanta expectació justament per això que dic. Representa l’essència del turisme de masses. Ja no es tracta de descobrir, d’avançar cap al desconegut, sinó de procurar que tu siguis l’actor principal i que sigui la nova experiència (el monument, el paisatge, el que vulguem) qui et descobreix a tu. No vas a trobar la Sagrada Família. És ella la que et troba a tu. Cal afegir-hi, a més a més, per descomptat, l’afany gregari i el fet de poder dir que has fet tot allò que els altres fan, però la clau d’aquesta moda és esdevenir protagonista i deixar que tota la resta sigui accessori.

Els de TMB s’han vist obligats a dissenyar un rètol nou que adverteix del perill d’aquestes gravacions. Hi ha "risc d’atrapament", que és un neologisme que el Termcat defineix com una "acció que impedeix de moure’s o d’escapar-se". Parla de la possibilitat de deixar-hi els dits, sí, però també de la impotència del turista davant l’esclat inesperat. No es pot escapar de la idea de deixar constància de la meravella abans fins i tot de l’experiència íntima, singular, intransferible, de la nua meravella.