Eleccions catalanes
Puigdemonti les fronteres
Suposadament, la seva missió era internacionalitzar el procés. La campanya electoral serà un bon moment per mesurar els rèdits de la seva feina
Va pujar a un escenari, va reconèixer estar embargat per l’emoció –és el que té ser l’estrella del moment– i va comunicar la seva candidatura a la Generalitat. Però clar, parlem de Carles Puigdemont, l’anunci no podia quedar reduït a una simple informació. ¿Què seria d’ell sense un halo d’èpica que l’elevi un pam de la realitat? "Tenim l’oportunitat de fer possible la restitució d’aquella presidència injusta, il·lícita i il·legalment destituïda pel 155", va clamar com el que veu les aigües obrir-se de sobte. Doncs sí, el vell arsenal de sempre: victimisme i atac a ERC. Perquè si cal "restituir" la seva presidència és que l’actual, en el millor dels casos, és paper mullat.
Resulta que els catalans hem estat votant una pantomima, suggereix l’expresident. O potser hem votat malament. Perquè li hem negat el triomf en les dues últimes eleccions a què s’ha presentat com a candidat a la Generalitat. Ara, alimentat pel protagonisme que li ha brindat Pedro Sánchez –un polític espanyol, aquests que a ell tant li agrada menysprear–, Puigdemont torna a l’èpica de sempre. ¿Aconseguirà la corona de llorer? La lògica diria que el descrèdit plana sobre un polític que assegura no buscar "el més còmode i menys arriscat a escala personal", però que, en canvi, va triar una mansió a Waterloo mentre els seus companys d’aventura complien penes de presó. Però la raó cotitza a la baixa en un context global d’esgotament de la democràcia. Els personatges que la laminen no deixen de sobresortir, i Puigdemont la va desgastar de tant grapejar-la i malejar el seu significat.
Notícies relacionadesLes decisions errònies van dominar la seva presidència. També el seu afany a deslegitimar les institucions o les lleis que considerava "impròpies". Amb el seu menyspreu, no va saber mesurar les forces ni llegir la situació ni prendre consciència dels riscos ni, molt menys, assumir responsabilitats. Ja no parlem de governar. O del clima intimidatori que va propiciar per als discrepants. Durant aquests últims anys, no ha deixat de mentir ni distorsionar la realitat per emmotllar-la als seus interessos, tampoc de disparar contra amics i enemics. Suposadament, la seva missió era internacionalitzar el procés. La campanya electoral serà un bon moment per mesurar els rèdits de la seva feina.
Puigdemont demana catifa vermella en el seu retorn a casa, veurem el que li ofereix la ciutadania. ¿I ja està? ¿Aquí acaba l’aventura? "Vam anar a l’exili per les mateixes raons per les quals haurem de tornar; el futur de la nostra nació i no el nostre destí personal ha inspirat totes les decisions preses", ha escrit a X (Twitter). Quan pugui ocupar un escó de l’hemicicle del Parlament, ¿serà capaç de guardar la disfressa d’heroi insurrecte o tindrà la temptació de tornar a jugar amb la pirotècnia? Mentre l’expresident elucubra sobre "el futur de la nostra nació", a Europa ressonen tambors de guerra, les fronteres es veuen amenaçades i el populisme corroeix la democràcia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
