A contrallum
–La gent condueix com viu – va dir el taxista després d’esquivar un conductor boig que se’ns havia tirat a sobre.
La gent condueix com viu, vaig replicar-me per a mi mateix. Era una bona frase que aquell home, segurament, havia repetit mil vegades i que potser es podia aplicar a altres aspectes de l’existència: la gent es raspalla les dents com viu. Vaig pensar en la meva manera de fer-ho: amb ansietat. No tinc paciència per executar els moviments que aconsella el facultatiu, ni de fer-ho de a dalt a baix i d’esquerra a dreta, o com sigui, ara no me’n recordo. Me’ls raspallo a correcuita, amb el cap en les obligacions que m’esperen després de la higiene dental. Soc molt ansiós. En canvi, no frego els estris amb ansietat. És més: rentar-los me la treu. Per alguna raó, m’agrada el ritual de posar-me el davantal, col·locar-me davant la pica, agafar el fregall i passar-lo per la vaixella després d’haver-hi posat unes gotes de detergent. Hi ha alguna cosa de caràcter místic, per a mi, en aquesta activitat. Disfruto veient la brillantor dels plats, dels vasos, dels coberts... Potser té a veure amb el fet que tots aquests objectes estan plens de corbes, d’ondulacions, de rodoneses: formes geomètriques, en fi, que em produeixen pau.
No sé.
Tampoc soc un conductor ansiós. En els desplaçaments llargs vaig escoltant música i parlant amb mi mateix sense superar mai la velocitat establerta. Amb freqüència, viatjo per sota d’ella, ja que no trobo cap mena de plaer en arribar.
–Jo no crec que la gent condueixi com viu –vaig respondre al taxista–. De vegades sí i de vegades no.
La meva pròpia experiència
A continuació, li vaig exposar els exemples citats més amunt, extrets de la meva experiència. L’home es va quedar pensant, potser una mica preocupat. Se li esfondrava una convicció acceptada sense crítica.
–Doncs ho vaig sentir dir a un filòsof molt important que va ser client meu –va adduir.
–Però això –vaig al·legar jo– és un argument d’autoritat inacceptable. Els filòsofs també diuen tonteries.
–Vaja –va acabar dient el taxista–, i no va tornar a obrir la boca en tot el viatge.
