Escarafalls

El fem i la màgia

1
Es llegeix en minuts
El fem i la màgia

El bon mag no distreu l’atenció del públic, sinó que mira de centrar-la en l’element màgic. Si ho aconsegueix, el cervell dels espectadors fa la resta: posa llum en allò en què està enfocat i enfosqueix la resta. A la seva manera, els polítics també miren d’embolcallar-nos en els seus jocs de màgia. Pugnen per l’atenció de la ciutadania i miren de dirigir-la cap als temes que més els interessen. Fins aquí, res a objectar. El problema arriba quan la urgència i les mals arts s’apropien de l’aspirant a mag i, incapaç de mostrar un element que captivi el públic, decideix abocar paletades de terra sobre l’escenari per confondre i amagar les seves misèries. Si, a sobre, substitueix la terra per femta, la fetor carrega l’aire fins a fer-lo irrespirable.

Notícies relacionades

I així estem. Davant un Pedro Sánchez debilitat, el PP té presses per recuperar el poder. Tantes, que ha apostat per un totum revolutum d’acusacions. I un dia escalfa el carrer per l’amnistia i un altre assenyala el cas Koldo com la punta d’un immens iceberg de corrupció, o emet acusacions contra la dona de Pedro Sánchez, o tolera les mentides i amenaces del cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso (al més pur estil trumpista), o aplaudeix les fanfarroneries d’aquesta presidenta (cada dia més assetjada pel frau fiscal de la seva parella). El PSOE atia Óscar Puente, tot un ministre, perquè ataqui a les xarxes socials i, paletada de fem per paletada de fem, llança sospites sobre la dona d’Alberto Núñez Feijóo. ¿Quantes tones de fems és capaç de suportar l’escenari?

El pitjor és el convenciment que tants escarafalls tenen més d’espectacle que de creença. I, molt més, d’estratègia. L’argumentari ultra advoca per enfangar la política, deshumanitzar l’adversari, perdre qualsevol rastre de vergonya, mentir tot el que faci falta i desprestigiar les institucions. Es tracta de buscar la mobilització d’un votant emocional i instintiu mentre es neutralitza –i fins i tot s’expulsa– el reflexiu. Conèixer l’estratègia només fa més profunda la nàusea.