El repte d’omplir els teatres

Pot ser que la xifra més significativa sigui que al presentar la campanya, al desembre, l’organització posava a disposició del públic unes 25.000 entrades. En l’oferta final d’espectacles de tot tipus, les entrades són 60.427, més del doble que a l’inici, repartides en 145 espais, amb 176 obres en cartellera i un total de 193 sessions. Els números testifiquen que la iniciativa impulsada per Adetca (que agrupa des de fa més de 30 anys els teatres privats del país) ha fet impacte en el global de l’univers escènic català, incloent-hi els teatres públics, però també sales alternatives i ateneus. Cap Butaca Buida es presenta com un "repte de país" que pretén tant atraure més espectadors com consolidar la varietat de l’oferta escènica i, alhora, reivindicar l’augment de pressupost per a cultura, fins a arribar al desitjat mínim del 2%.

Les entrades han pogut adquirir-se a cada teatre o a través de la web que agrupa tota l’oferta d’aquest dissabte, i la varietat de registres va des dels muntatges familiars als monòlegs humorístics, passant per les propostes més innovadores i arriscades i els grans èxits de la cartellera, amb comèdies, drames, música, dansa o circ. És a dir, tot un aparador de la plural i diversa oferta del teixit teatral català que, a més de demostrar el seu potencial, advoca per un vessant solidari, ja que destina precisament el 2% de la recaptació a l’entitat Pallassos Sense Fronteres.

Poques hores abans del 16 de març, germen del que podria ser la Diada Nacional del Teatre, l’ocupació ja havia arribat a un 75% de l’oferta, un detall que avala l’aventura i que fa presagiar que l’aposta per omplir tots els teatres serà guanyadora. Tot i així, no es tracta de batre un rècord o de xifrar-ho tot a la taquilla. El que ja s’ha aconseguit (la unió del sector, la mobilització del públic, el to també reivindicatiu, l’ambient festiu) és significatiu i valuós per al futur.

Les arts escèniques van patir com poques disciplines artístiques l’impacte de la pandèmia. A través de la insistència a dissenyar espais segurs, armar alternatives i sortir a la recerca del públic jove, i amb ajudes institucionals, van aconseguir superar una sotragada que no va ser només producte del confinament per la covid sinó de certs símptomes de deserció del públic que s’estan sabent contrarestar. Cap Butaca Buida ha de servir perquè no hi hagi buits a la platea, ni avui ni tampoc durant la resta de l’any. Perquè la ciutadania prengui consciència, també, de la fragilitat del món teatral i de la necessitat d’enrobustir-lo des de tots els punts de vista.