Turbulències mentals
Si els dos moments més perillosos d’un vol són l’enlairament i l’aterratge, els dos més perillosos de la vida són el naixement i la defunció. Cada dia, al despertar-nos i al ficar-nos al llit, reproduïm metafòricament aquests dos instants. Al ficar-nos al llit, ens ataquen els remordiments pel que el dia hauria pogut ser i no ha sigut; al despertar-nos, l’ansietat per omplir com cal les hores que s’estenen per davant, ignorem si com a promesa o com a amenaça. Una vegada dutxats i vestits, i si no es produeixen turbulències greus (una trucada anunciant la mort d’un ésser estimat, per exemple), la jornada discorre amb tranquil·litat perquè disposem de multitud de mecanismes de defensa per enganyar-nos o justificar-nos. Comptem, a més, amb els plaers del menjar, de la tele, del passeig, de la lectura... La sensació de buit no ataca, doncs, fins a l’aterratge, quan un es fica de nou entre els llençols i es pregunta pel sentit de la vida. Per això és un avantatge estar molt ocupats, tenir una agenda plena de compromisos. No és probable que un sotssecretari es pregunti pel sentit de la vida, ni tan sols pel sentit del telenotícies.
Comprenc la seva por
Hi ha turbulències en el vol a Bilbao en què dono voltes a aquests assumptes. Ens han dit que ens posem els cinturons de seguretat i que no anem al servei. Al cap de poc, l’avió té una caiguda que ens posa el cor al coll, com quan baixes d’una torre molt alta en un ascensor ultraràpid. L’home que viatja al meu costat m’agafa la mà. Comprenc la seva por.
–Pitjors són les turbulències mentals –li asseguro amb un somriure per mirar de donar-li ànims.
Travessat el temporal, retira la mà una mica avergonyit. Li dic que no pateixi, que aquesta és una de les utilitats de les mans: agafar-se a una la taula de salvació, tot i que la taula de salvació, en aquest cas, hagi sigut jo. No hi ha mans mentals. La ment té les seves limitacions com les navalles suïsses, tot i la seva versatilitat, tenen les seves.
Aquella nit, a l’hotel on he anat a caure, em fico al llit aviat i em quedo molta estona amb els ulls oberts, en direcció al pregon sostre, fent una comptabilitat de la meva vida, comprovant si l’haver quadra amb el deure.
