L’hora del sopar

3
Es llegeix en minuts
L’hora del sopar

EFE

He llegit que dos de cada tres espanyols donen suport a la reducció de la jornada laboral a 37 hores que està negociant el Govern central. Em pregunto quina classe de persona és aquesta única de cada tres que prefereix pencar-ne 40 o fins i tot més. Si es tracta d’un objector impenitent, com aquell solitari dentista de cada 10 de l’anunci que recomanava mastegar xiclet amb sucre, un ésser addicte a la feina sense càrregues familiars o assumptes propis, o simplement un ocupador que es resisteix a augmentar la seva plantilla.

M’interessa molt tot el que està envoltant aquest debat que afronta amb regnes fermes la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, perquè té a veure amb la nostra minvada qualitat de vida. Estic amb ella a cada bassal que trepitja, l’últim el referit als horaris dels restaurants. No li sembla raonable que estiguin oberts a la una de matinada, ha dit la lideressa de Sumar, pensant en els treballadors que han de netejar i reposar quan els comensals s’aixequen després d’allargar l’últim chupito. En cap lloc d’Europa et donen de sopar a les onze de la nit, "una bogeria" segons la seva opinió, perquè són al llit.

Quan no falta ni un mes perquè ens tornin a col·locar al fus que interessa a l’hostaleria perquè som un país al servei, a l’estiu es ven més i necessitem més hores de llum a les terrasses passi el que passi amb el nostre ritme circadiari, s’ha de reivindicar de nou que s’obri amb serietat el meló de la racionalització horària, pensant en el conjunt de la societat. Segur que va tenir temps de sobra per reflexionar sobre això Yolanda Díaz a la llarguíssima gala dels Goya, que va acabar a prop de les dues del matí i l’obligaria a un berenar sopar primerenc. Quina necessitat hi ha de començar un sarau a les deu de la nit, se li acudiria entre badall i badall, maleint la inamovible i tardana franja de màxima audiència de la televisió.

Només el dentista permissiu amb el sucre del xiclet aconsella acabar de sopar a la una del matí i anar-se’n al llit a les quatre, com li passarà al client (alguna vegada) i al cambrer (sempre). Els altres metges consideren que procurar dormir prou hores i en la mesura possible a la nit és un assumpte molt seriós de salut pública, i que cal donar temps a la digestió i a la desconnexió laboral.

Amb aquest dentista que mira pel seu propi interès, i entreveu una oportunitat de negoci a cada càries, s’ha alineat la presidenta de Madrid, paladí de tots els bars. "Ens volen puritans, materialistes, socialistes, sense ànima, sense llum i sense restaurants perquè els dona la gana. Avorrits i a casa", ha clamat Isabel Díaz Ayuso a les xarxes socials. Sens dubte, a ella no ens la imaginem recollida en bona hora al domicili, amb un llibre a la mà, sinó practicant la llibertat en els negocis, quan la veiem balbucejar en algunes de les seves aparicions oficials, possiblement per falta de son.

Notícies relacionades

Apocalipsi hotelera

Els empresaris de la nit han declarat la guerra a la vicepresidenta, acusant-la de "no entendre l’essència del turisme" i augurant una ruïna si s’avança un parell d’hores el tancament de les cuines a favor dels drets dels empleats. No serà per a tant, l’apocalipsi hotelera. Que l’hi diguin a l’astut que va inventar el fer un beure, un èxit de públic que ha aconseguit dos miracles en un: allargar el cap de setmana amb la clientela a casa, tan contenta, en bona hora.