Anar pensant el vot europeu
És un mal costum invocar a tota hora les instàncies europees perquè intervinguin en els problemes nacionals. També passa en altres països i explica en part que en les eleccions al Parlament Europeu tants ciutadans optin per l’abstenció o per castigar el seu govern. Després de les eleccions gallegues i amb els calfreds de l’escàndol Koldo, és probable que Pedro Sánchez sigui castigat en les eleccions europees del juny. Però anem amb compte que, de la nit al dia, Espanya passi de ser un dels països més europeistes a tenir la temptació euroescèptica.
Fa dies, l’ex primer ministre britànic John Major va dir que el Brexit –la sortida britànica de la Unió Europea– va ser un "error colossal". Sap de què parla. Una de les causes de la caiguda de Margaret Thatcher el 1990 va ser la divisió del partit conservador sobre la integració europea. L’euroescepticisme i la recessió econòmica guanyaven terreny. El 1992 Major va guanyar les eleccions generals contra els pronòstics que el donaven com a perdedor. Van ser temps durs. Major va seguir una política pragmàtica i flexible a Europa fins a la victòria electoral de Tony Blair el 1997. Aquella política es va anar desfent, amb girs i frenades, fins al referèndum del Brexit el 2016. Com es demostra ara, Major l’encertava apostant per seguir a la comunitat europea encara que el sector euroescèptic del seu partit i el periodisme groc pugnessin per la convocatòria del Brexit.
De cara al vot europeu del juny, seria raonable que els electors, més que involucrar les institucions europees en cada embolic polític d’Espanya, tinguin present que pel fet de ser membre de la UE no tot són avantatges però que no ser-ho té molts desavantatges. Hi ha tensions entre nord i sud, est i oest, però és millor estar-hi dins que fora. I és millor anar a les urnes tenint una idea del que es vota. El futur importa a una generació que busca feina i ja intueix que no tindrà el benestar dels seus pares i haurà de viure amb una pressió fiscal inusitada, per la crisi demogràfica i el deute públic.
Notícies relacionadesFalta de voluntat geopolítica
Les coses canvien. Amb el Brexit, l’exèrcit britànic, la seva força nuclear, la City i el pes demogràfic del Regne Unit van deixar un buit. La guerra a Ucraïna ha estat fatídica. És constatable que el dèficit de la Unió Europea és la falta de voluntat geopolítica. Només els il·lusos no volen recordar que a principis de segle s’assegurava un eurooptimisme daurat. No s’esperava una agressió de Putin, ni que els vikings de Trump ataquessin el Capitoli. La gran incomoditat de la política són els imprevistos. Si realment ja som en un món postoccidental, és a la Unió Europea on queden més ben arrecerats els interessos d’Espanya. De totes maneres, convé tenir en compte que per ara el segle XXI té més possibilitats de ser considerat el segle de la Xina que el segle d’Europa. És una raó més per a votar menys exit i més potència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
