Feminisme

Jo sí que et crec

"Però, ¿qui volen enganyar? No aconseguiran convèncer la gent. A mi del futbol el que m’interessa és veure jugar Bellingham". Sens dubte, tenir amics que estan als antípodes del que tu penses és una opció molt saludable per cultivar les relacions socials; tot i que de vegades suposa un esforç considerable. Perquè costa acceptar que aquest amic no entengui que la ràdio –també TVE, és clar– apostés per retransmetre el partit amb què la selecció femenina va acabar conquerint la Lliga de les Nacions. Em vaig abstenir de trucar-li l’endemà, quan la foto de les campiones presidia les primeres pàgines de molts diaris; intueixo que les va haver de considerar una concessió més a l’exagerada onada feminista que, segons ell, ens envaeix, a cavall d’una nova correcció política. Crec que el meu amic està lluny de ser un misogin recalcitrant, però forma part de la nombrosa tropa d’homes que se senten incòmodes. Em resulta més preocupant que nanos molt més joves que ell es posessin del costat de Dani Alves quan va ser acusat –i fins i tot ara que ha sigut condemnat– per violar una noia en una discoteca.

Notícies relacionades

Consentiment

Està clar que continua funcionant un automatisme de culpabilització de les dones, que certament ha reduït el seu domini perquè hi ha molts homes convençuts que resulta nefast, però que es resisteix a desaparèixer. Per això em permeto recomanar la pel·lícula documental que acaba d’estrenar Netflix No estás sola: la lucha contra la Manada, que dissecciona tot l’esdevingut des que en els Sanfermines del 2016 una violació grupal –així ho va sentenciar el Tribunal Suprem– va encendre els carrers i va obrir el debat sobre el consentiment com a clau de les relacions sexuals. Recordar el desmesurat altaveu mediàtic de què van disposar els advocats dels agressors, el morbós xou televisiu, els titubejos judicials –inclòs un vergonyós vot particular– o la vomitiva campanya contra la víctima et poden posar de molt mala llet. A mi m’ha passat. Però estic convençut que el corrent de coratge i esperança que bufa des d’aleshores podrà amb tot. Incloses les sufocacions del meu amic.

Temes:

Netflix Dani Alves TVE

Inicia sessió 0 Comentaris

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques