L’embolic de l’amnistia
Tot el que toca Puigdemont es converteix en un embolic. I tot el que toca Sánchez es resol pels pèls a l’últim minut. Així que estem en ple embolic de la llei d’amnistia, a la qual han donat tant voltes que abans d’aprovar-se ja pot ser objecte d’esmena dels jutges o de debat al Consell d’Europa, via la Comissió de Venècia. Els embolics de Puigdemont tenen sempre un final incert. Dona per fet, ara, que al final votarà a favor de la llei dijous vinent. Comença a trobar-li gust a tenir la sensació que té el futur d’Espanya, no el de Catalunya, entre les mans. Ara que té enredat el PSOE a la seva teranyina, i que encara pot enredar-lo més si li voten algunes de les seves esmenes, continua intentant teixir-ne una altra per al PP, que és qui pot assegurar-li el control de la judicatura que ja hem vist que Sánchez no té. Fer inviable la llei d’amnistia podria ser el primer pas d’una espiral d’inestabilitat que deixi agònic el Govern central com a resultat d’un còctel format pel cas Koldo, que el PNB i el PSOE no sumin majoria al País Basc, una derrota sonada a les eleccions europees i una pròrroga dels Pressupostos. Argúcies monclovites, com la ridícula filtració esbiaixada del dictamen de la Comissió de Venècia, no serveixen per a res si es tracta d’aturar aquesta espiral.
L’única manera de sortir, per ara, d’aquest embolic és aprovar la llei d’amnistia tal com està, com reclama avui el president Aragonès a l’entrevista a EL PERIODICO. La política catalana s’allunya cada dia una mica més dels embolics de Puigdemont. "Prometre poc, i complir-ho tot", assenyala el president actual. Als antípodes, al mètode, que no a l’objectiu, del "preparar-se per a la unilateralitat" que predica el MHP Puigdemont, com diuen els seus incondicionals que cal dir-li. El més sorprenent és que la principal víctima dels embolics de Puigdemont, el seu partit, no faci res per alliberar-se, tot i guardar-li tot el respecte que els mereix.
