De ‘L’escopeta nacional’ a les mascaretes
En el pitjor moment de l’epidèmia de covid, els protagonistes del penúltim episodi de corrupció mosseguen amb mandíbules de barracuda
jgblanco38243568 la escopeta nacional170430141608
En L’escopeta nacional, la formidable pel·lícula de Berlanga, l’actor José Sazatornil encarnava un venedor català de porters automàtics (Jaume Canivell) que desembutxaca un dineral a uns capitostos franquistes a fi de greixar les bieles d’un pelotazo. Les porteres solien ser tafaneres, i els serenos de llavors, capaços d’obrir la porta al mateix Jack l’Esbudellador a canvi d’una propina, al·legava Canivell per colar el seu producte, mentre preparava, sobre les brases de la xemeneia, uns rovellons recollits durant la jornada campestre. La manduca i la trafica congenien la mar de bé en aquests pagaments, però els protagonistes del cas Koldo, el penúltim episodi de corrupció, es van desmelenar en un restaurant asturià de Madrid. A La Chalana, on es van col·locar micròfons com a La Camarga de Barcelona, avui reconvertida en la marisqueria El Cangrejo Loco, se serveixen cranques, bous de mar, nècores femelles, escamarlans que ballen la muiñeira i gambes vermelles, que els bergants van pagar –cras error– amb bitllets de 500 euros, en altre temps anomenats Bin Laden (perquè molt pocs el van veure en persona). La primera llei natural de la pispamenta exigeix cautela, dissimulació.
Els diners «al torpe hace discreto, hombre de respetar, / hace correr al cojo, al mudo le hace hablar», cantava Juan Ruiz, l’arxipreste d’Hita, molt abans que florissin el Lazarillo de Tormes, el Guzmán de Alfarache o la Celestina, excelsos personatges de la picaresca, gènere literari que sucosos fruits va fer brollar en aquest verger. Deu ser el compost catòlic, que tot ho perdona amb un parell d’avemaries, i a girar full ràpid. No ho sé. Però si Lázaro le prenia el raïm al cec de dos en dos, ho feia per gana, per la impossibilitat de sortir del fang, mentre que els koldos i altres espècimens de la seva mena practiquen l’estocada a degollament. Mosseguen amb els músculs mandibulars d’una barracuda. En plena pandèmia. Amb els cadàvers a cabassos. I l’empresari Juan Cueto, la firma del qual va obtenir un benefici de 9,6 milions d’euros, té els nassos d’assegurar que va portar mascaretes (pèssimes) de la Xina «en defensa» dels espanyols. Completen el cartell de repartiment el president d’un club de futbol de segona divisió i un exporter de discoteca. Però aquí la comèdia costumista es transmuta en tragèdia.
Pel que fa a José Luis Ábalos, exministre de Transports i número tres del PSOE durant el pitjor moment de la covid, el jutge l’acaba d’assenyalar com a «intermediari» en la suposada trama. Si bé no figura com a investigat en el procediment i té tot el dret a defensar-se, hauria sigut un gest molt més elegant renunciar a l’escó de diputat, en el grup que sigui, sobretot quan el teu partit ha fet bandera de la lluita contra la corrupció. En lloc d’utilitzar el ventilador, cal baixar al soterrani amb pal de fregar i amoníac. En el PP es freguen les mans; ells, que trenquen els discos durs a martellades. Comença el rock-and-roll, sí, un rock-and-roll que sona, per desgràcia, a llauna vella.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
