Ucraïna

Balanç de la guerra a dos anys vista

Ens trobem davant un conflicte enquistat a mitjà termini, però la solució no rau en l’entusiasme bèl·lic i el rearmament generalitzat

2
Es llegeix en minuts
Balanç de la guerra  a dos anys vista

Marc Marginedas Àlex Bustos

Aquest vell món amb prou feines començava a aixecar cap després de la pandèmia per la covid, quan, la matinada del 24 de febrer del 2022, la invasió russa d’Ucraïna va comportar un tomb geoestratègic de conseqüències encara impredictibles. Ja res tornarà a ser igual. Just a dos anys vista, el balanç no pot ser més desolador: l’Exèrcit ucraïnès, escàs de munició i de soldats, està perdent la guerra. En un any, en el curs del 2023, les forces ucraïneses amb prou feines s’han mogut del lloc, malgrat la seva sobrehumana resistència. La suposada contraofensiva que havia de tenir lloc l’estiu passat no es va arribar a produir, mentre que la recent retirada, per "preservar la vida", de la ciutat d’Avdíivka, punt clau de comunicació per als dos bàndols, representa un seriós revés estratègic per a Kíiv.

A part del cansament emocional d’Europa, la deflagració del conflicte a Gaza ha suposat el cop de gràcia: els interessos de l’oncle Sam miren ara cap a un altre costat. El paquet d’ajuda militar addicional a Ucraïna, de 60.000 milions de dòlars, es manté estancat per les pressions dels congressistes republicans, dels quals el possible candidat a les presidencials de novembre, Donald Trump, ja ha animat Rússia a "fer el que dimonis vulgui" amb els socis de l’OTAN que no paguin les seves factures, amb els que no gastin l’objectiu de l’Aliança del 2% del producte interior brut en defensa.

Notícies relacionades

¿Signifiquen aquests indicis que Rússia estigui guanyant la guerra? Tampoc. Manté posicions sobre una terra morta, despoblada, farta d’odi, coberta de mines, desposseïda de futur durant almenys una generació. No obstant, Vladímir Putin invertirà fins a l’últim alè en la conservació dels guanys territorials en aquests dos anys de combats; és a dir, la península de Crimea i bona part de la regió del Donbàs. No cedirà un mil·límetre; s’ho està jugant tot a la carta del nacionalisme i les ferides mal curades de la caiguda de l’URSS. Amb la desaparició física de l’opositor Aleksei Navalni en una colònia penal a l’Àrtic, amb el candidat pacifista Borís Nadezhdin fora de joc, de segur que Putin tornarà a aconseguir en el paperot electoral l’inquilinat del Kremlin, durant sis anys més. Aquest Putin que, com diu l’escriptor rus Maksim Óssipov al seu últim llibre de relats Kilómetro 101 (Libros del Asteroide), s’assembla cada vegada més a Smerdiakov, el bastard d’Els germans Karamàzov. Cínic, pervers, sense responsabilitat moral, colpeja a la templa el seu pare amb un petjapapers de ferro i, tot i que cau sense un crit, li continua pegant una vegada i una altra.

Dos anys després, no sembla que Ucraïna hagi d’aconseguir expulsar Rússia del seu territori ni que Moscou es disposi a aconseguir avenços significatius. En el millor dels casos, ens trobem davant una guerra enquistada a mitjà termini. Però la solució tampoc és l’entusiasme bèl·lic i el rearmament generalitzat, que només beneficien el complex militar-industrial. I menys, amb una potència nuclear. És preferible un acord de mínims que prolongar aquesta guerra nefasta per a Europa.