Llicència per transgredir

La recent desaparició del doctor Gabriel Ferraté ha provocat un reconeixement públic unànime a la seva trajectòria personal i professional. Aquesta gratitud ha estat especialment notada dins de la comunitat acadèmica i científica, com es va poder comprovar tant en els diferents obituaris publicats com en els minuts de silenci que, en just homenatge, se li van dedicar en diverses de les moltes institucions on va deixar la seva petja. 

Una pèrdua molt sentida va envair la UOC, de qui va ser fundador el 1995 i rector durant un decenni. Trenta anys després, aquella pionera universitat online aturava en senyal de dol el seu campus virtual on avui hi estudien prop de 90.000 estudiants i on ja s’han graduat més de 120.000 persones. Essent la primera universitat catalana en número d’estudiants i la primera de l’estat en estudiants de tercer cicle, la UOC avui acull el 43% d’estudiants amb alguna discapacitat certificada de Catalunya, i actua amb capil·laritat territorial amb un 20% del seu alumnat connectat des de poblacions de menys de 10.000 habitants, i amb vocació global amb més de 3.500 estudiants en català arreu del món i amb 5.600 persones de més de 130 països que es formen en les nostres més de 80 titulacions oficials.

Aquest salt de magnitud ha estat possible perquè, entre d’altres coses, hem sabut mantenir-nos fidels als principis fundacionals establerts pel rector Ferraté, tot projectant una universitat que, fent el millor ús del seu mandat públic, vol ser referent en una formació al llarg de la vida inclusiva, de qualitat i transformadora per a les persones, les organitzacions i el món.

Però el respecte al llegat rebut ens exigeix defugir el conformisme i apostar per l’evolució d’allò que funciona i la revolució d’allò millorable. Els actuals canvis tecnològics, econòmics i socials fan trontollar les bases de l’educació i generen noves i massives necessitats formatives. Sembla evident que, davant de nous desafiaments, cal repensar i repensar-se, i ho fem a partir de tres trets característics del pensament i el capteniment del doctor Ferraté: la lucidesa, la creativitat i la convicció.

Lucidesa

La magnitud i la complexitat dels reptes actuals –socials, econòmics, ciutadans, laborals, tecnològics i educatius— demanen mobilitzar tot el coneixement possible, sigui on sigui que es trobi. És imprescindible consolidar un ecosistema de coneixement permeable i competitiu, on la universitat faci de catalitzador d’aquest saber compartit. Així, necessitem orientar la nostra activitat recerca i transferència cap als grans reptes socials, i ens cal fer-ho amb vocació de transdisciplinarietat –desdibuixant els límits disciplinaris— i de translacionalitat –acostant les descobertes a la ciutadania—. Només a través d’una ciència oberta entesa com a instrument democratitzador podrem combatre la desinformació i generar confiança.

Creativitat

L’evolució de la UOC va estretament lligada a l’evolució de la tecnologia. Si la internet incipient de fa trenta anys permetia imaginar la primera aula virtual del món, avui tecnologies com la Intel·ligència Artificial (IA) esdevenen una clara oportunitat per redefinir els engranatges del nostre model educatiu i la convivència d’estudiants amb perfils i expectatives cada vegada més diversos. Si sabem orientar la seva potencialitat i complementarietat, la tecnologia pot afavorir l’accés, la personalització, la flexibilització, la traçabilitat, la certificació i la millora de l’experiència educativa d’una ciutadania competent i alhora conscient de les seves oportunitats i riscos.  

Convicció

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L’educació superior pateix un context d’hiperregulació, d’infrafinançament i d’incentius esbiaixats desincentivadors de qualsevol canvi d’estratègies, dinàmiques, capacitats i estructures. I, tanmateix, aquestes transformacions resulten imprescindibles davant de desafiaments com la desigualtat, la transició digital i ecològica o l’evolució de la demografia. Aquests escenari intensifica la necessitat de donar cobertura a un aprenentatge al llarg de la vida que permeti, per exemple connectar i flexibilitzar cicles i programes, promoure la mobilitat i hibridar coneixements, respondre a les a necessitats individuals mitjançant acompanyament pedagògic i professional i agilitzar els processos interns.

Ara fa trenta anys, el mandat públic de garantir una educació de qualitat al llarg de la vida sense limitacions va cristal·litzar en una iniciativa singular, que no encaixava amb els marcs existents. Per això, aleshores es va atorgar a l’equip fundador llicència per a transgredir. Avui tornem a necessitar d’una nova disrupció i la UOC hi està disposada. Perquè som i volem ser sistèmics, perquè volem ser part de la solució col·lectiva i perquè tenim el convenciment ferm, renovat i compartit que el propòsit és ben viu i l’instrument l’adient. De fet, el mateix rector Ferraté ja ho intuïa en una de les seves darreres entrevistes: “Com que el món està canviant, la UOC segurament també ho farà”. Evidentment, no sabem del cert cap a on ens durà aquest canvi, però sí que coneixem els ingredients de la recepta per encarar el futur: lucidesa, creativitat i convicció. Amb aquesta tríada, la primera universitat en línia del món vol continuar essent referent per les persones, el país i el món.