Posem BCN en marxa

Els pressupostos són Ada i estelada, un greu error de Collboni

2
Es llegeix en minuts
Posem BCN en marxa

Daniel Sirera

Barcelona és una ciutat d’ambició global, però amb creixents problemes locals com la inseguretat, la mobilitat i el cost de la vida. També és una societat complexa, amb una identitat múltiple, que només pot ser governada des del diàleg, la moderació i el reformisme. En les passades eleccions municipals, les urnes van definir un consistori fragmentat o, més ben dit, plural. Els barcelonins van dipositar molts missatges amb els vots, però el més clar de tots va ser que la ciutat necessitava un canvi, perquè la manera populista i autoritària d’Ada Colau ni funcionava ni era acceptable. Sota el seu mandat, Barcelona s’havia convertit en la gran ciutat més insegura d’Espanya, en un pol d’atracció d’okupes i delinqüents. Les ocurrències urbanístiques no eren compensades per una millora del transport públic, amb la qual cosa la mobilitat empitjorava. Els impostos es mantenien a dalt de tot, però els serveis no milloraven i l’administració se saturava. Era obvi que Barcelona necessitava derogar el colauisme.

Els barcelonins no volíem més populisme d’esquerres, però tampoc volíem substituir-lo per un populisme de la identitat. La majoria dels barcelonins tenim molt clar que el procés va ser un negoci pèssim per a la ciutat.

El separatisme ha preferit assaltar l’aeroport abans que ampliar-lo. Va expulsar empreses i va separar famílies. Els barcelonins no volíem més confrontació nacionalista. Per això el Partit Popular va prendre una decisió plena de sentit d’Estat i de sentit de ciutat: vam votar com a alcalde un socialista, Jaume Collboni, per evitar que la ciutat caigués en mans dels extrems, a saber, de Puigdemont o de Colau, i vam donar un exemple d’esperit de la Transició, demostrant que la política pot recuperar la capacitat d’entesa i de vocació pel bé comú.

Desaprofitar l’ocasió

Vam donar a Collboni la millor oportunitat perquè governés la ciutat més bé i pensant en tots els veïns. No obstant, els pressupostos tramitats a la Comissió d’Economia i Hisenda mostren que Collboni ha desaprofitat aquesta oportunitat, pactant amb ERC i Colau. El PSC no ha entès la voluntat de canvi dels barcelonins i ha optat per la pitjor herència.

Es tracta de derogar el colauisme, no de finançar-lo amb subvencions que arriben als 50 milions. Aquests són uns pressupostos de continuïtat del colauisme amb picades d’ullet al separatisme. Són Ada i són estelada. Són un greu error de Collboni.

Des del PP exigim a Collboni que lideri i dialogui, amb tothom. Xavier Trias ja va fracassar, pactant només amb ERC. A més, Galícia acaba de demostrar que no és bona idea per al socialisme abraçar-se al nacionalisme.

Notícies relacionades

El govern i els grups municipals hem d’entendre que Barcelona necessita acords entre els diferents, però acords per canviar les polítiques fracassades i posar la ciutat en marxa, és a dir, per a una nova política, més transversal i elevada. Que aparqui la mala ideologia i aposti per una millor gestió.

Suposa recuperar la sensatesa en mobilitat i urbanisme, cuidant la meravellosa herència que va ser el pla Cerdà. Suposa eliminar subvencions ideològiques i reforçar la inversió als barris, millorant la neteja i la il·luminació. I suposa tornar la ciutat als seus ciutadans, expulsant okupes il·legals i sent intolerants amb els delinqüents.