L’espiral de la llibreta
Ofegades fins a la ruïna per una estafa d’amor
Sobre l’assassinat de tres germans a Morata de Tajuña
El triple homicidi de Morata de Tajuña comparteix concomitàncies esgarrifoses amb un altre episodi de la crònica negra esdevingut el 1956: el crim de Mazarrón. Sobre aquells fets, Fernando Fernán Gómez en va realitzar una pel·lícula esplèndida que la censura va obligar a estrenar gairebé clandestinament i en un cinema de barri. A El extraño viaje (1964), tres germans solters –els encarnaven els actors Jesús Franco, Rafaela Aparicio i Tota Alba– viuen junts en un casalot de poble, compartint una existència monòtona que esclata pels aires amb la irrupció d’un galant estafador (Carlos Larrañaga). La relació eròtica que hi entaula la més gran desencadena la mort dels tres germans: ella, assassinada i oculta en una tina de vi. Una petita joia cinematogràfica on es barregen els clarobscurs del desig, el tremendisme de la tradició hispana, un polsim d’esperpent, el poble convertit en cor grec i un punt de crítica social.
Tornant a Morata de Tajuña, a la Baixa Alcarria, Dilawar Hussain Choudhary va ingressar dimecres a la presó després d’haver confessat l’assassinat dels tres germans septuagenaris (Ángeles, Amelia i José Gutiérrez Ayuso), també solters i sense fills, que li devien al voltant de 50.000 euros. Els hi van demanar en préstec les dues dones, que havien anat baixant esglaó a esglaó fins a la ruïna. Per amor. O per una barreja de somieig i cobdícia.
Les dues germanes s’havien fet nòvio per Facebook, dos falsos militars nord-americans destinats a l’Afganistan, els que les van enganyar dient-los que necessitaven liquiditat per als tràmits d’una suposada herència milionària. Increïble, però van picar. Durant set anys, les germanes van estar enviant-los remeses de diners, fins a gairebé el mig milió d’euros. Van arribar a vendre el pis de la seva infància a Madrid, per complaure els seus amants fantasmagòrics.
Un amic de les víctimes ha recalcat aquests dies que ni Amelia ni Ángeles eren "tontes", ja que la primera havia treballat en un antiquari i la segona havia exercit de mestra abans de jubilar-se.
Irracionalitat
¿Com van caure, doncs, en la trampa dels mentiders? ¿Quines paraules d’amor necessitaven sentir? ¿Com se’ls va disparar el ressort de la irracionalitat? No són les primeres dones grans que sucumbeixen a l’entabanament, malgrat que els estafadors digitals repeteixen un esquema molt semblant: són homes que treballen en llocs distants, enginyers en plataformes petrolíferes, metges de servei a l’Àfrica, marins mercants encallats en algun port estrany que, quan estoven les primeres defenses, imploren diners a les enamorades per sortir d’algun mal pas. De vegades diuen ser vidus i molt creients. Màscares per burxar impúdicament en la mateixa amarga soledat, en el mateix buit de l’afecte.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
