Error del sistema

Ja no hi ha anissos per a tothom

Relacionar immigració amb delinqüència està en la primera lliçó de xenofòbia, i per aquí va Junts

Ara que els de Puigdemont pacten amb el Govern d’Espanya, la mira ha virat cap als immigrants

Junts coqueteja amb el discurs antiimmigració. En realitat, no és estrany. La majoria de les dretes europees ho està fent. Potser la novetat rau en el fet que, a la fi, està mostrant sense complexos el seu caràcter conservador. Ha costat. Durant els anys del procés es va dedicar a abonar la ficció que la justícia social era la seva principal pulsió. Aquell conte que, invariablement, acabava amb una Catalunya independent i anissos per a tothom.

Va ser un bon relat per a ells. Convergència es va desprendre del vestit de les retallades i la corrupció i va lluir peces noves. Un canvi d’armari per crear la farsa que sobiranisme i progressisme anaven de la mà, convertint els partits d’esquerra no nacionalistes en fatxes sense remei. Ai, el nacionalisme.

Fins a l’11 de febrer, al Teatre Nacional de Catalunya brilla La filla de l’Est. Una excel·lent (ocurrent, impactant, pertorbadora) adaptació de la (també excel·lent) novel·la La hija del Este, de Clara Usón. L’obra està centrada en el deliri nacionalista que va desencadenar la guerra dels Balcans, però també ens situa en aquesta Europa de refugiats i migrants, de rialles i música indiferents al patiment, de mirades enverinades i murs que creixen.

Notícies relacionades

El planeta se’ns està poblant de murs. Barreres físiques que no impedeixen l’arribada d’immigrants, però que multipliquen el seu patiment i reconforten una població contagiada del virus de la por. Murs que estigmatitzen, que converteixen en indesitjables a qui aspiren a franquejar-los. Murs fets de ciment i concertines, però també de paraules. Relacionar immigració amb delinqüència està en la primera lliçó de xenofòbia, i per aquí va Junts. Tot i que el seu xipolleig en aquestes aigües no és nou. N’hi ha prou amb recordar aquells tuits del seu diputat Joan Canadell: "Espanya és atur i mort" (en plena pandèmia) o la seva insistència a anomenar colons els catalans no independentistes. Ara que Junts pacta amb el Govern d’Espanya, la mira ha virat cap als immigrants.

La filla de l’Est ens mostra com el nacionalisme pot calar l’ànima fins a enverinar-la. Cap dosi és innòcua. Passats els dies d’embriaguesa del procés, desvestida la farsa que totes les forces sobiranistes compartien un mateix horitzó de justícia social, tot va quedant més clar. El pèndol que marca la vida de la ciutadania, el que determina les polítiques socials i la convivència, oscil·la a esquerra i dreta. I és a la dreta, en aquesta dreta emmarcada a Europa, on l’extrema dreta està aconseguint el seu aval.

Temes:

Música

Inicia sessió 0 Comentaris

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques