El traç gruixut a Ripoll
Algú ha volgut posar al centre de la conversa política a Catalunya les idees de l’alcaldessa ultra de Ripoll, Sílvia Orriols, que va derrotar Junts en les eleccions del maig. Orriols, a cavall de les seqüeles en la convivència a la seva ciutat dels atemptats de Barcelona, es dedica a vendre solucions fàcils a un problema tan complex com el de la immigració. A banda de demanar aquestes expulsions d’immigrants reincidents que també exigeixen alguns dels de Puigdemont, les entitats socials de Ripoll expliquen avui a EL PERIÓDICO que l’alcaldessa se salta la llei abans que arribin les competències presumptament traspassades i es dedica a dificultar l’empadronament dels immigrants, una cosa a què la legislació actual l’obliga. No n’és l’única. Elisenda Colell explica que altres ajuntaments fan pràctiques similars.
La immigració és una necessitat per a Europa, com ha reconegut la UE en el seu últim acord sobre el tema. Parlar de tancar fronteres, com va fer Trump, o d’expulsions exprés, com fa Orriols, és un traç gruixut que, en lloc d’ajudar, complica la situació. En aquesta qüestió acumulem molts errors. Hem de començar a dir que hi ha sectors econòmics que no podrien funcionar sense aquesta mà d’obra. Aquesta mateixa setmana, Txell Pauné va explicar que sis de cada 10 mil·lennistes de Barcelona han nascut a l’estranger. Catalunya, Espanya, Europa no són viables sense aquests fluxos migratoris. I el que s’ha de fer és establir les bases per a la convivència entre tradicions culturals, religioses i socials diverses sense que ningú hagi de renunciar a la seva identitat excepte en allò que posa en risc la convivència. I d’aquest tema és millor parlar-ne que callar i raonar abans que vociferar. L’excés de bonisme pot ser un error; el silenci, un error fatal, però donar la batuta a una ultra com Orriols és directament un suïcidi. En el seu terreny de joc, sempre guanyarà ella. Se l’ha de portar al debat del que és possible i legal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
