La Constitució es reforma i no passa res

David Castro

Avui el Congrés reformarà la Constitució de 1978. És la tercera vegada. I no passarà res. El PP i Sumar expressen la paradoxa. Els de Feijóo i els de Díaz resumeixen el bloqueig habitual que viu la Carta Magna, una de les tres que menys s’ha reformat a la UE. El PP pateix d’una por atàvica de tocar ni una coma del que llavors es va acordar, per cert, sense el suport d’una part de la tradició que representa. La interpreta com un text de màxims. Sumar encara pateix de l’adamisme podemita i sempre que parla de reformar la Constitució només enarbora els fantasmes que espanten el PP. Del PSOE de Sánchez es pot esperar una cosa i la contrària. Depèn del sol que més escalfi. El resultat és que fa dècades que les persones discapacitades esperen dignament que la principal llei del seu país deixi d’anomenar-los el que no són: disminuïts. Gairebé gairebé ja els podria anomenar persones amb capacitats diferents. Però això seria massa avançat per a alguns. És el que té el consens. I el que ridiculitzen alguns del que es va fer el 1978. No s’ha de sacralitzar, però tampoc demonitzar-ho.

La Constitució de 1978 es va fer amb la voluntat que durés. És ja la més longeva de la història. Però no sempre perdura el que no es canvia. No es tracta de canviar per canviar, sinó de naturalitzar el canvi. Sovint fa l’efecte que, després de segles de no aconseguir-ho, tot el potencial consens entre els espanyols va començar i va acabar el 1978. Alguns semblen pensar que es va fer tan bé que ningú vol tocar-la. La velocitat actual del coneixement i el seu impacte en la vida social fa inviable aquest encartonament constitucional. És una immerescuda inseguretat dels espanyols en si mateixos. No s’entén. A veure si al comprovar avui que no passa res, més d’un s’anima a fer una reforma seriosament. Ens ho mereixem.

Temes:

Sumar PSOE

Inicia sessió 0 Comentaris