Un any gris per als migrants

A principis del 2023, el Govern italià va aplicar una nova legislació obstruccionista amb les activitats de recerca i rescat al mar Mediterrani. A finals d’any, les institucions europees van arribar a un acord del sistema d’asil i migració.

Les dues legislacions es van celebrar com a reformes revolucionàries per gestionar millor el repte migratori. En realitat, només convergeixen en l’objectiu comú: mantenir els no europeus el més lluny possible del continent, amb pràctiques frontereres discriminatòries i violentes.

La legislació italiana apunta a les organitzacions civils que operen embarcacions de recerca i salvament –que cobreixen el buit mortal deixat pels estats al Mediterrani central–, malgrat que les embarcacions de les ONG no representen ni el 10% de les arribades per mar a les costes italianes.

Aquesta nova legislació imposa el "rescat únic". Així vaixells com el Geo Barents, el barco de rescat de Metges sense Fronteres, han d’anar a port després d’una primera operació. Això obliga a ignorar altres alertes i a deixar les persones en perill al mar. A més, dona llibertat a la guàrdia costanera líbia, el soci més apreciat de les autoritats italianes, per fer intercepcions il·legals en aigües internacionals i empènyer els migrants de tornada a Líbia, en un cicle organitzat de violència i abusos.

D’altra banda, el nou pacte europeu sobre migració, un acord que ha trigat anys, no fa una altra cosa que legitimar la derogació dels drets fonamentals de les persones, la seva seguretat i la seva protecció.

El pacte no abordarà l’ús de la violència a les fronteres europees, on les expulsions van acompanyades d’agressions físiques, detencions arbitràries, humiliacions verbals i formes de tracte degradant. Tampoc reforçarà els sistemes d’acollida i asil, ni posarà en marxa un procediment de responsabilitat compartida entre estats membre.

Una vegada més, els dirigents europeus donen l’esquena al patiment humà que arriba a les seves costes. Almenys 2.300 persones van perdre la vida al Mediterrani central el 2023. Mesos després dels naufragis de Cutro (Itàlia) i Pylos (Grècia) no s’ha fet res per evitar que es tornin a produir pèrdues tan tràgiques.

Per contra, en lloc de protegir vides al mar, el decret Cutro, aprovat pel Govern italià, restringeix encara més el dret de les persones a sol·licitar protecció al país. Quin nom més irònic per a una legislació tan vergonyosa.

Unes setmanes després del naufragi del Pylos, la Comissió Europea va firmar un acord amb Tunísia per finançar la gestió de fronteres, la recerca i salvament, el contraban i els retorns forçosos. L’acord ignora la violència contra els subsaharians a Tunísia, les expulsions col·lectives a Líbia i Algèria, i les consegüents morts per set i condicions climàtiques extremes.

Notícies relacionades

Feijóo, fan de Puigdemont

El complex escenari postelectoral

Al començar l’any, esperem que arribin mesos més lluminosos, però davant tenim una ombrívola realitat. En una Europa cada vegada més hostil, les nostres peticions de vies segures i legals, d’un mecanisme de recerca i salvament al mar dirigit per l’Estat i d’unes condicions d’acollida dignes a les costes europees, s’han convertit en crits desesperats al buit. Però continuarem repetint-los de manera incansable.

Ja és hora que els líders europeus recordin que els drets humans no són negociables en funció de l’origen, la cultura, la religió o el color de la pell de les persones. Un canvi en les polítiques migratòries és l’única solució per evitar que la mort i la violència s’acumulin a les fronteres europees en els pròxims anys.