Escalada en la guerra de Gaza

La tensió al Pròxim Orient ha pujat diversos punts amb la mort dimarts a Beirut de Saleh al-Arouri, número dos de Hamàs i fundador del braç armat de l’organització. L’atac amb un dron, presumiblement israelià, contra un edifici d’un suburbi de la capital del Líban agreuja l’escalada i augmenta el risc d’una extensió de la guerra de Gaza més enllà de la Franja i de les escomeses d’Israel a Cisjordània. El discurs d’ahir del líder de Hezbol·là, Hassan Nasrallah, que avança que no passarà per alt l’assassinat selectiu del militant de Hamàs; les proclames de venjança d’aquesta organització, i l’amenaça del cap del servei secret israelià, que qualifica de "morts vivents" els que van estar implicats en l’atac del 7 d’octubre, deixen sense efecte diferents iniciatives per aconseguir una treva que permeti l’intercanvi d’ostatges i presoners.

Més enllà del teatre d’operacions, la decisió d’Egipte de suspendre la mediació entre Hamàs i Israel a penes compta. El que és realment significatiu és la configuració cada vegada més explícita d’un front de rebuig en el qual la milícia de Hezbol·là actua com l’actor necessari perquè l’Exèrcit israelià hagi de presentar batalla a dos fronts. Alhora, l’abast imprevisible de la reacció de Hezbol·là és un factor de pressió sobre els governs àrabs, que condemnen la matança en curs a Gaza, però fins ara han optat per la prudència. I finalment ha augmentat la influència de l’Iran en la guerra amb el seu paper decisiu a tres fronts: el suport dispensat a Hamàs, a Hezbol·là i a la milícia houthi, que controla una part del Iemen i posa en perill la navegació al mar Roig, ruta primordial en les relacions comercials de la Xina amb Europa i en l’exportació de petroli.

En el combat sense fronteres d’Israel contra Hamàs són massa els factors que poden afavorir l’extensió del conflicte per suposar que la mort d’Al-Arouri se saldarà amb una multiplicació de declaracions sense conseqüències tangibles al camp de batalla. El pronòstic de diversos comandaments de l’Exèrcit israelià sobre la prolongació de la guerra durant tot el 2024 i l’agitació del carrer àrab, fins ara molt mesurada, són altres factors a tenir en compte per entreveure una possible globalització de la crisi amb efectes polítics i econòmics més enllà del Pròxim Orient. Com s’han ocupat a assenyalar als Estats Units diferents veus del Partit Demòcrata i del món acadèmic, i a Europa, de manera generalitzada, una opinió pública commoguda per l’extensió i les conseqüències de la guerra, els riscos van en augment cada dia que passa.

La presència a Beirut d’un molt destacat líder de Hamàs és un fet significatiu per mesurar fins a quin punt l’islamisme radical està disposat a donar carta de naturalesa a una aliança d’efectes imprevisibles, fora del control de l’Aràbia Saudita i Egipte, dos estats determinants en l’estratègia i el comportament dels governs àrabs. La mort d’Al-Arouri no és una més en una guerra que diumenge complirà tres mesos, sinó el senyal inequívoc que el conflicte té una capacitat de contagiar tota la regió molt superior a qualsevol previsió feta al desencadenar-se les hostilitats.