Israel mata el periodisme
Una vergonya s’obre pas dins la gran vergonya. En un genocidi en què un Estat mata diàriament nens, bombardeja hospitals i escoles, bloqueja medicines i subministraments bàsics, i dispara impunement sobre tot el que li sembla sospitós, inclosos tres ostatges als que va matar despullats i amb una bandera blanca, sembla gairebé una frivolitat parlar dels 69 periodistes morts a Gaza, segons l’última i esgarrifosa dada del Committee to Protect Journalists.
Enmig d’aquest mar de destrucció i dolor, aquests 69 assassinats semblen una anècdota, però no ho són. Perquè cal recordar l’obvietat que és gràcies a aquests pocs centenars de periodistes que encara s’atreveixen a informar, posant en risc la seva vida, que podem saber alguna cosa de totes les salvatjades que es perpetren diàriament a Gaza, i coneixem una mica millor les condicions infrahumanes en què viu castigada i humiliada la seva població civil.
Tots aquests periodistes no són víctimes col·laterals dels bombardejos ni per descomptat terroristes, com els qualifica sempre l’Exèrcit israelià per justificar la seva violència indiscriminada: són senzillament els únics testimonis possibles d’una barbàrie que Israel vol silenciar a qualsevol preu, tot i que sigui la seva vida.
Notícies relacionadesI és que els periodistes palestins no moren per estar en un lloc perillós, com suggereix la propaganda oficial, sinó que són assassinats pel fet de ser-ho: els seus mòbils són rastrejats minuciosament i són perseguits per drons fins a ser aniquilats, com és el cas de Refaat Alareer, professor de literatura i periodista, una de les veus més conegudes del conflicte, que malgrat canviar de domicili gairebé diàriament, no va poder esquivar un últim i fatal míssil israelià, que se’ls va carregar a ell i a sis familiars més. Israel sap que per poder aplanar Gaza la primera condició és amagar la veritat, si fa falta al preu de bombardejar-la. El Govern de Netanhayu no només és especialista a matar sinó també a manipular: ha sabut narcotitzar la seva pròpia societat, on escasses veus crítiques (com el diari Haaretz) s’atreveixen a denunciar els mètodes inhumans del seu Exèrcit, i a l’exterior ha activat degudament els seus coneguts lobbies que a molts països, començant pels Estats Units, condicionen sense cap rubor la seva política exterior.
No obstant, la violència d’Israel amb el periodisme palestí no és nova: fa uns mesos, abans dels atacs de Hamàs, va assassinar a sang freda Shirin Abu Akleh, la coneguda periodista d’Al-Jazeera que va perdre la vida per un tret al cap quan cobria una incursió de l’Exèrcit a Jenín. Netanyahu vol arrasar Gaza, però en realitat persegueix una finalitat superior i encara més fanàtica: arrasar la veritat, i amb ella el periodisme. ¿S’imaginen què passaria si una desena part d’aquesta massacre a periodistes l’estiguessin perpetrant, per exemple, Rússia, la Xina o l’Iran? La doble moral amb Israel, a Occident i a casa nostra, és cada dia que passa més reveladora.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.