Aprendre dels millors per a salvar el sistema educatiu català

Quan aquests resultats són dolents o, com ha passat a Catalunya, pitjors que en les proves anteriors, és un argument recurrent atribuir-ho a l’elevat nombre d’alumnes nouvinguts i a la segregació escolar. La preocupació és més que justificable, però no són aquestes les raons dels mals resultats obtinguts.

Tot i que les proves PISA no són l’avaluador perfecte del moment en què es troba un sistema educatiu i seria necessari replantejar-les, no existeix millor referència per conèixer l’estat de la qüestió a cada país. I, en vista dels resultats de l’escola catalana, amb una caiguda que la situa gairebé a la cua d’Europa i dels altres països de l’OCDE, l’estat és preocupant.

Els resultats d’aquestes proves que es fan públics provenen de la nota mitjana d’una mostra de centres docents triats segons paràmetres diversos. Es pretén que la varietat contempli la diversitat, però sempre prescindint dels casos extrems, que distorsionarien el resultat final.

Però a la mostra seleccionada hi ha, naturalment, centres que obtenen resultats per sobre de la nota mitjana, i d’altres que els obtenen per sota. El que significa que tenim un bon nombre de centres que estan molt per sobre de la mitjana. I aquí hi ha el quid de la qüestió. L’Administració educativa disposa d’aquests resultats i, tot i que no es facin públics per no estigmatitzar els centres que han sortit més malparats, l’acabat de crear comitè d’experts hauria d’analitzar-los amb deteniment per esbrinar què fan i com ho fan, i poder estendre els seus procediments i les seves bones pràctiques a la resta.

El fet que l’escola concertada superi la pública en l’equivalent a gairebé dos cursos en matemàtiques, lectura i ciències també hauria de ser un punt de reflexió i estudi. I aquí el greuge comparatiu sobre l’escolarització d’alumnes vulnerables a l’escola pública versus la concertada ja no és vàlid. Fa temps que l’escola concertada va assumir el pacte contra la segregació escolar, cosa que significa que acull la diversitat de l’alumnat igual que el sector públic, tot i que sovint amb menys recursos, tot sigui dit.

A més de fixar-nos en les escoles catalanes que millors puntuacions han obtingut, fixem-nos en la metodologia que ha portat el triangle del nord, format per Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria, a obtenir puntuacions superiors a la mitjana espanyola. No ens oblidem del sistema educatiu del Japó o de l’èxit del model educatiu finlandès... Fixem-nos en tots aquests i aprenguem, copiem, sense posar-nos vermells.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

També mereix ser tingut en compte, com assenyalava un reportatge d’aquest diari, el nivell del professorat. La millora del rendiment acadèmic de l’alumnat passa per reforçar la tasca del docent. ¿Com? Fomentant que observi i aprengui dels millors... que trepitgi centres que compten amb equips professionals estables, motivats i implicats, que està demostrat que proporcionen projectes educatius més ben desenvolupats.

Som davant un problema molt greu. És crucial que el comitè d’experts sorgit de la cimera de l’educació abordi els desafiaments estructurals i maneres d’organitzar-se del sistema educatiu català, i que prenguin accions mitjançant una línia política decidida i sostinguda en el temps, si volem intentar protegir el futur dels nostres joves.