Enredats en la polarització

Alguns, intencionadament, han volgut fer de la polarització la paraula de l’any 2023. El substantiu té la virtut de convertir en fatalitat el que és el resultat de les opcions que han pres determinats actors polítics i econòmics: descriure moltes de les tendències de l’any que acaba. Serveix per fer balanç de la vida política espanyola, per mostrar també el que ha passat en molts altres països i per analitzar les tensions que el món ha viscut el 2023.

A Espanya s’ha tenyit de polarització ideològica el que ha sigut la incapacitat dels partits centrals del sistema per entendre’s. L’avenç de les eleccions generals després de la victòria del PP en les municipals i autonòmiques ens va situar en una endimoniada política de blocs que ha acabat amb Vox governant de la mà del PP i el PSOE aconseguint la investidura de Pedro Sánchez en coalició amb Sumar i amb els vots de Junts i Esquerra, a canvi de l’amnistia. Aquesta dinàmica centrífuga acaba impregnant la vida institucional, però, afortunadament, no es correspon amb el clima social, en què predomina una madura convivència. Amb tot, l’any ha acabat amb un acord, fràgil però positiu, entre el PSOE i el PP per reformar algun aspecte puntual de la Constitució i renovar el Consell General del Poder Judicial, sota la inèdita supervisió de la Unió Europea.

El 2023 ha sigut any d’eleccions a nombrosos països. Es pot destacar, no obstant, que la majoria d’aquestes eleccions també han estat recobertes per aquesta capa de polarització política, social, ètnica o religiosa. La meitat de la població mundial acudirà a les urnes el 2024, el que hauria de permetre avaluar millor la qualitat de la democràcia al món i fins a quin punt l’auge del populisme que ha portat a la presidència de l’Argentina l’ultraliberal Javier Milei continua tenint rèpliques en altres països. Arrossegades per aquest clima, les relacions internacionals durant el 2023 han tornat a la dinàmica de blocs. La invasió russa d’Ucraïna, que compleix 22 mesos a l’acabar l’any, ha provocat la tensió més gran entre els Estats Units i Rússia des del final de la guerra freda. A la guerra desencadenada per Vladímir Putin s’ha sumat la massacre perpetrada per Hamàs, que ha rebut una resposta fora de les normes internacionals per part d’Israel.

No tot han sigut males notícies. Les economies han resistit. La COP28 ha acordat una transició per abandonar els combustibles fòssils. I no tota la realitat que ens toca explicar queda entelada per dicotomies artificioses. Aquest any hem iniciat la tradició, amb intenció de continuïtat, que el Català de l’Any d’EL PERIÓDICO se sumi a la redacció del diari per seleccionar la notícia més destacada en cada una de les seves àrees informatives. Antonio Díaz, El Mago Pop, va optar per destacar la guerra a Gaza, el cicle electoral a Espanya i el seu colofó amb l’amnistia, però també el preu de l’oli com a exemple de la pujada de preus, l’intens debat sobre l’educació, l’auge dels grans concerts, el canvi de formes de pagament en el transport públic a la regió metropolitana i, finalment, la victòria de la selecció femenina de futbol en el Mundial, seguida del rebuig que va suscitar el petó no consentit i les barroeres maniobres del ja expresident de la RFEF, Luis Rubiales. Un extraordinari episodi global de dignitat de les dones.