Quan ens va deixar orfes

Sabia de Thais Hernández abans de conèixer-la personalment. En els ambients musicals, també als cenacles flamencs, quan alguna jove destaca artísticament, un s’assabenta amb rapidesa d’aquesta bona nova. Dos amics, guitarristes i compositors vinculats al Taller de Músics, Juan Gómez Chicuelo i David Leiva, van ser els primers que em van informar que una cantaora jove del Baix Llobregat estava empenyent amb molt afany per obrir-se pas entre els diferents sectors que conflueixen en el flamenc de i des de Catalunya.

Al principi, les notícies respecte al progrés musical de la Thais provenien dels aficionats de les penyes flamenques de Cornellà i l’Hospitalet. Recordo que Paco Hidalgo, escriptor i expert en flamenc, i Juan Antonio Ruiz, guitarrista, promotor i responsable de la penya Los Aficionaos de Cornellà, em van dir un dia conjuntament que estigués pendent d’una cantaora –artista en potència per aquella època–, que despertava entusiasme i adhesions sense esquerdes entre els assistents a les vetllades flamenques de la zona. L’aprenentatge de la Thais, a més de l’escolta dels registres als discos de les mestres del cant flamenc, es va anar amalgamant als escenaris d’aquests llocs íntims que són les penyes flamenques, autèntiques escoles de formació perquè les diferents generacions que s’hi citen puguin transmetre als joves les claus musicals flamenques.

La progressió de la Thais en aquest trajecte va ser exemplar. La possibilitat d’actuar i de confrontar davant un públic ben posat en les arts flamenques van avesar una jove que amb substància, força i traça va saber guanyar-se l’admiració i la volença de les persones aficionades a l’art flamenc que mantenen la foguera encesa organitzant vetllades, concursos, festivals, conferències, presentacions de llibres, festes, saraus i tot el que sorgeix de la voluntat comunitària. I en els troncs i branques de les fogueres flamenques, la Thais, una jove cantaora en alça, hi participava amb summe interès.

En paral·lel, la Thais va anar accedint a l’escalafó professional en altres llocs, com els tablaos flamencs de Barcelona, també amb la intimitat com a premissa. Un altre esglaó fonamental, una altra escola bàsica per anar adquirint pràctica professional. Recintes on et pots impregnar de les característiques i dels pilars musicals que sostenen el flamenc. Se la podia escoltar en el Carmen, en el Cordobés, en els Tarantos i altres llocs en marxa en temps més pròxims.

L’aura artística que llavors acompanyava la Thais era la d’una professional amb qui es podia treballar i una cantaora de casta. Entre les seves qualitats traspuaven alegria, energia, bellesa, honestedat, carisma i un alt compromís social i cultural.

A l’assabentar-me que la Thais havia decidit estudiar al Taller de Músics el grau superior en l’especialitat de cant flamenc no vaig poder contenir la meva satisfacció. Una cantaora de la qual tothom parlava de la seva vàlua, amb un bagatge com el seu, que creia que havia d’aprofundir en la seva carrera ampliant coneixements en un centre acadèmic –complement a l’alça que va saber llaurar en penyes i tablaos– va ser un honor personal i col·lectiu rebre-la.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Al Taller, la Thais va aprofundir en el seu interès per la composició, va contactar amb músics d’altres disciplines i va participar en projectes com Las Noray –junt amb la bailaora Lorena Oliva–, Tablao de Músics, Morente&Roach In Memoriam i l’Ensemble dirigit per Chano Domínguez. Conegudes són les seves intervencions amb Sabor de Gràcia, grup liderat per Sicus Carbonell, i a la Gala Flamenca que dirigeix Chicuelo, al Palau de la Música, així com les seves col·laboracions en treballs d’artistes de la seva generació.

L’última vegada que vaig poder abraçar la Thais i el seu marit, el guitarrista Rafael Fernández, va ser fa uns mesos després d’un recital a l’Escola de Flamenc José de la Vega, la que dirigeix el bailaor i coreògraf Toni Moñiz. La lluita contra la malaltia imbuïda de coratge va demostrar que la Thais podia vèncer. Ho va intentar fins a l’extenuació, la mateixa que ens va deixar orfes d’una artista excepcional i una jove de molts quirats.