A contrallum
Pollastres amb estrès
Fa poc vaig veure la fotografia d’una orella cultivada en una espècie de matràs. Els savis havien aconseguit embarassar l’envàs d’un òrgan corporal
Mentre uns científics estudien la manera de connectar l’ordinador al cervell, d’altres estan buscant la manera de crear un úter artificial per evitar l’embaràs a les dones que així ho vulguin. Externalitzem allò natural (el prenyat) i internalitzem allò artificial (el correu electrònic). Fa poc vaig veure al diari la fotografia d’una orella cultivada en una espècie de matràs. Podríem dir que els savis havien aconseguit embarassar l’envàs d’un òrgan corporal. El pavelló auricular, segons la informació, es desenvolupava sense contratemps. Vaig recordar un company d’escola que s’asseia davant meu i al qual li faltava l’orella dreta. Jo em passava les classes de matemàtiques observant el monyó de carn que s’amuntegava al voltant del forat de l’oïda. Un problema de naixement que Gutiérrez (així s’anomenava) portava amb estranyesa. Anys més tard, quan es va posar de moda el cabell llarg, es va deixar créixer una melena que ocultava el defecte. Ja d’adults, ens vam trobar al carrer i s’havia quedat calb, però portava un implant de silicona que era impossible distingir d’una orella veritable.
(Gutiérrez, si llegeixes això, busca els laboratoris on les cultiven i posa-te’n ja una de veritat).
Notícies relacionadesLa ciència ha aconseguit, de moment, crear horts d’òrgans solts, com el que col·lecciona xavalla. Els nassos o les parpelles són la xavalla del cos. Crec que es cultiven també fetges i triperia en general. Però el repte, ara, consisteix a col·locar un embrió en un tub d’assaig de la mida i potser de la forma d’un úter i veure com es desenvolupa la criatura al llarg de nou mesos artificials (sempre en el cas que hi hagi mesos naturals).
Em pregunto si aquest procés d’externalització es podrà ampliar en el futur a l’ansietat. Significa que potser podríem treure el neguit del nostre cos i introduir-lo, per exemple, en el d’un pollastre. Els pollastres ja viuen bastant aclaparats: no notarien una mica més d’estrès. D’aquesta manera, deixaríem espai al marcapassos i a la bateria del marcapassos i al petit ordinador subcutani del qual tard o d’hora tots serem portadors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
