Óscar Puente no et pot bloquejar

M’interessen els assumptes dels trens de rodalies de Madrid igual que als ciutadans de Parla les meves penes amb els bitllets d’avió, aquest misteri de cada Nadal en el qual un vol per anar a la Península amb descompte de resident surt més car que el mateix trajecte sense bonificació des de la Península a les illes. Tot i així, m’he assabentat que s’han produït successius descarrilaments a la xarxa ferroviària de la capital, cosa que ha motivat una picabaralla entre els gestors locals i el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. L’alcalde madrileny s’ha queixat amb aquesta chulapona manca d’educació que sol exhibir, el ministre Óscar Puente l’ha bloquejat a les xarxes socials i José Luis Martínez Almeida ha insultat el socialista dient-li "insolent i macarra". Un nivellàs que no ajudarà que els vagons plens de contribuents circulin amb fluïdesa i seguretat, però que ha evidenciat un fet curiós: el membre del Govern de Pedro Sánchez té un munt de gent bloquejada als seus comptes, que presumeix de portar personalment. Des de periodistes que l’han criticat fins a polítics d’altres partits i càrrecs públics de totes les administracions amb els quals ha de treballar li agradi o no en el seu acompliment diari. El seu propi cap de la Moncloa li ha aconsellat que deixi d’una vegada els seus canals de comunicació en mans més expertes, perquè, parafrasejant el famós adagi, qui és el seu propi community manager té un estúpid com a client. Però a Puente li agrada el fang i defensa que continuarà administrant les seves xarxes i utilitzant-hi un to gens institucional perquè ell és així, un tipus amb els filtres justos. Molt aficionat a cancel·lar tot aquell que li replica "perquè no es faci mal" i perquè ell decideix amb qui comparteix el seu temps: "Bloquejar és terapèutic", afirma. Des de la perplexitat me n’he anat a buscar el seu compte de X (abans Twitter) i m’he trobat la foto d’una cartera de cuir amb el logo del Ministeri, pagada amb els meus impostos en una minúscula part, suposo. O sigui, no és el compte d’un particular, sinó el canal d’un servidor públic que decideix qui accedeix a la informació oficial que ell proporciona. Perquè hi ha un dret de qualsevol ciutadà, voti qui voti i es comporti com es comporti, a saber què porta entre mans un ministre.

Assumir un càrrec públic desactiva el botó de bloquejar. Abans que Óscar Puente, Donald Trump també es dedicava a cancel·lar a les xarxes socials a tot aquell que el molestava, se’n burlava o el criticava. I eren milers i milers de contribuents. Lluny d’acceptar-ho com una decisió personal en legítima defensa, va ser portat als tribunals invocant la Primera Esmena nord-americana, que defensa la llibertat d’expressió. Una sentència va dictaminar que és inconstitucional que un polític en exercici retalli el dret de l’individu a accedir a la informació pública i a participar en els debats que es generen sobre assumptes d’interès general, i va obligar el conservador a admetre a tothom sense distinguos en la seva comunitat. Es podria dir que, com Trump, Puente tendeix a descarrilar pel que fa a transparència. No es pot seleccionar la part del poble sobirà a la qual rets comptes o amb la qual et comuniques quan governes per a tothom. Però mai és tard per rectificar, que s’acosten aquestes festes tan entranyables en les quals s’omplen els trens i els avions, i tots som com germans.