Crisi climàtica, crisi educativa

La crisi climàtica és una crisi educativa. Aquí i ara, la crisi climàtica està privant milions de nens, nenes i adolescents del seu dret a aprendre, a jugar i a sentir-se segurs.

Al Pakistan, greus inundacions han destruït o malmès més de 26.000 escoles l’últim any. Això ha exposat més de 600.000 nenes adolescents a un risc més gran d’abandonament escolar, violència de gènere i matrimoni infantil. A Etiòpia, nenes com la Mellion passen gana i corren el risc d’abandonar l’escola per sempre com a conseqüència de l’actual sequera.

Si bé la crisi climàtica amenaça als drets de totes les persones del planeta, els que pateixen la pitjor part del seu impacte són els nens i nenes més vulnerables, que ja viuen en entorns de crisis prolongades a causa de conflictes armats, desplaçaments forçosos i altres crisis. Per a les esmentades infàncies i per a les seves comunitats, el canvi climàtic ja és una realitat aterridora que pot significar la diferència entre la vida i la mort, la guerra i la pau, i la possibilitat d’aprendre o no.

En aquest moment, arreu del món, hi ha 224 milions d’infàncies afectades per crisis que necessiten urgentment suport educatiu. Noves anàlisis realitzades per l’Educació No Pot Esperar (ECW, per les seves sigles en anglès), el fons mundial per a l’educació en situacions d’emergència i crisis prolongades, auspiciat per l’Unicef, ha descobert que, des del 2020, 62 milions d’aquests nens i nenes han patit els efectes de perills relacionats amb el clima com sequeres, inundacions, ciclons i altres fenòmens meteorològics extrems. Aquesta xifra s’acosta a les poblacions totals de diversos països del G-7, com el Regne Unit, França i Itàlia.

Si bé les infàncies esmentades són les que menys han contribuït al canvi climàtic, són les que més tenen a perdre. Durant l’última dècada, 31 milions de nens i nenes en edat escolar s’han vist desplaçats per la crisi climàtica, amb 13 milions en només els tres últims anys.

La crisi climàtica representa una amenaça real i present per a la seguretat mundial, la prosperitat econòmica i la base mateixa de les nostres societats. Segons el Banc Mundial, d’aquí al 2050 els impactes del canvi climàtic podrien suposar un cost per a l’economia mundial de 7,9 bilions de dòlars dels EUA i forçar el desplaçament de 216 milions de persones dins dels seus propis països abans del 2050.

La gravetat i la intensitat de ciclons, tifons, inundacions i sequeres continua en augment. El nombre de desastres causats, en part, pel canvi climàtic s’ha multiplicat per cinc en els últims 50 anys. Els perills relacionats amb el clima repercuteixen directament en el nombre de desplaçaments, però promouen, a més, disputes per uns recursos escassos i suposen una amenaça per a la fràgil pau a molts llocs del món. Més del 70% dels refugiats i els desplaçats interns per conflictes i violència procedeixen de zones afectades pel canvi climàtic. 

De cara a les negociacions sobre el canvi climàtic d’aquest any a Dubai (COP28) i al Fòrum Mundial sobre els Refugiats a Ginebra, hem d’establir un vincle entre l’acció climàtica i l’acció educativa, que és la nostra inversió en la nostra població, el nostre planeta i el nostre futur.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Per fer front a aquest repte, l’ECW fa una crida als donants, al sector privat i a altres associats clau perquè mobilitzin amb urgència 150 milions de dòlars en recursos addicionals. Es tracta d’una important contribució a l’objectiu general de mobilització de recursos de l’ECW d’1,5 bilions de dòlars dels EUA per al seu pla estratègic 2023-2026.

A l’ull de la tempesta, fem una crida als nous donants i als ja existents perquè ens recolzin. Els demanem que actuïn, aquí i ara. ¿Accepten el desafiament.